TU I JO SOM TRES
La crítica de Monegal: el nen que de gran vol ser el comissari Villarejo
A l’‘Especial José Mota’, l’habitual programa que aquest humorista ve fent, des de 2014, cada nit de Cap d’Any a TVE-1, ens ha escenificat un curiosíssim esquetx: el d’un nen que de gran vol ser com el comissari Villarejo. ¡Ah! Els pares estan desconcertats. I preocupadíssims. El nen es passeja pel pis vestit com un ‘mini-Villarejo’, i ha instal·lat micròfons a totes les habitacions. Grava la mare, el pare, les visites, recull moments sonors íntims, i els amenaça d’estirar la manta i treure’ls els colors a tots engegant la gravadora plena de comentaris delicats. El pare està absolutament derrotat, i exclama amb resignació: «¡Vol ser el comissari Villarejo perquè el veu a tothora al Telenotícies!».
O sigui que el nen vol ser el que veu a la tele, aquest és el missatge que ens llança l’esquetx. És encertat. Ja fa temps que sabem que la tele no imita la realitat. Ni tan sols la reprodueix ni l’explica. La tele ha acabat creant una subrealitat pròpia. Un univers que només existeix en ella mateixa. I som els humans, l’audiència, els que imitem el que ens fiquen pels ulls i les orelles cada dia. Ens hem cregut que la realitat a imitar és aquesta. És molt possible que avui hi hagi generacions de nens que de gran vulguin ser ratolins de les ‘ratomàquies’ de Tele 5. És molt possible que hi hagi legions de nenes que de gran vulguin ser Cristina Pedroche transformada en metamorfosi de crisàlide, que és la mutació amb què aquest any ha aconseguit fer el raïm més vist, i fins i tot superar les campanades de TVE-1 per primera vegada en la història. Aquí a Catalunya potser fins i tot hi hagi una colla de nens que de gran vulguin ser ‘Bricoheroes’, com el Peyu i el Jair.
El problema de tots aquests nens i nenes que han viscut la infància i la joventut enganxats al televisor és que els herois i les heroïnes que han vist, en la realitat no existeixen. Són criatures que només tenen vida dins el televisor. La Pedroche de les campanades vestida de crisàlide, fora no existeix. Tampoc trobaran els ‘Bricoheroes’ circulant per Catalunya. Ni tan sols el comissari Villarejo existeix en la forma que la tele el mostra i explica. El televisor, quan atrapa i tanca algú de la vida real, té el poder de transformar-lo en una altra cosa diferent. A la tele no hi ha herois ni antiherois. Només hi ha malsons.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Jubilació La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions
- a l’aire lliure 4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern
- CRÍTICA Música amb Barcelona com a escenografia
- Sant Jordi 2024 Diada popular i sense cues