Esther González, directora de càsting de ‘Masterchef’: «No busquem excentricitats»

La base d’un bon concurs de televisió, per sobre de la gràcia i desimboltura que puguin tenir el presentador o els jutges, està en la gràcia que desprenguin els participants. Ho sap bé Esther González, directora de càsting de ‘Masterchef’ des del 2013 i al capdavant de la selecció de concursants de programes com ‘Maestros de la costura’, ‘Prodigios’, ‘Lego masters’ i ‘Masters de la reforma’. Aquesta madrilenya de 52 anys ha cuinat part de l’èxit del ja veterà ‘talent show’ gastronòmic de TVE-1, que, acabada de servir la sorprenent final de la versió ‘celebrity’ i amb els nens a punt de posar-se de nou el davantal aquest Nadal en la categoria júnior, ja està buscant amanir amb nous ingredients la desena temporada de l’edició original, la dels participants anònims, perquè la recepta continuï sent igual d’apetitosa per a l’audiència.

El càsting per a ‘Masterchef 10’ acaba d’obrir-se amb la intenció d’«arribar a la gent a la qual no s’ha arribat abans», explica González. Per fer-ho, el programa ha llançat una campanya a les xarxes (on suma cinc milions de seguidors) animant el públic que proposi els seus candidats per inscriure’s en la competició culinària, donant aquella empenta que necessiten els més indecisos. «Sempre hi ha hagut molta gent que ens deia que tenien un amic, un germà o un tiet que, si participava en el programa, el guanyarien, però aquella persona mai s’havia atrevit a fer el pas. En aquesta campanya diem que la novetat és que tries tu, i això pot donar molta saba nova al programa», incideix.

Rècord d’inscripcions

L’any passat, en ple confinament, el concurs va batre rècords de sol·licituds, amb més de 70.000 inscripcions. De Catalunya en procedien 13.000, «una de les millors places» i d’on en algunes ocasions han tret «mitja plantilla» de la competició culinària. L’any passat, per exemple, va ser la denominació d’origen dels dos duelistes de la final: L’Arnau (que va acabar proclamant-se vencedor) i la Meri. «Estant tancats teníem tan poques activitats al nostre abast que, al que li agradava la cuina, va aprofitar per perfeccionar la seva tècnica. I es van despertar moltes vocacions», diu per justificar el ‘boom’ González, que reconeix que en la selecció de concursants «no es pot primar només la cuina», sinó que s’han de «valorar més aspectes», perquè és també un programa d’entreteniment.

View this post on Instagram

A post shared by Masterchef España (@masterchef_es)

«L’heterogeneïtat és el que caracteritza un càsting, que hi hagi personalitats de tot tipus, gent de diferents edats, sexe, procedència, amb professions i caràcters diferents», afirma. Però recalca que el que no busquen «és gent que només doni espectacle». «No volem rareses ni excentricitats, només gent amb passió i afició per la cuina, amb la naturalitat més gran possible i que no mirin d’impostar».

Jutges que fan por

Notícies relacionades

Variants tòxiques, la tele i la pols blanca

Valències de l’hafni, o com perdre 100.000 euros

González explica que els concursants no comencen a ser ells mateixos fins que no agafen el ritme d’un programa «que imposa, amb un plató enorme, amb moltes càmeres i amb uns jutges que malgrat que són meravellosos, quan els veus per primera vegada en persona fan por».

«Hi ha un percentatge molt petit de gent que es presenta a ‘Masterchef’ perquè vol sortir a la tele. Però és un programa tan dur i exigent que es veu de seguida qui no té ganes d’aprendre i no té sentit que estigui allà», comenta. Assegura, de fet, que les picabaralles tan habituals que veiem al llarg de la competició són «coses de la sociabilitat humana perquè, passant tantes hores junts, és impossible que no es produeixin aquestes dinàmiques». La recompensa per suar tant entre els fogons és la possibilitat d’emular concursants com Carlos Maldonado, que de la venda ambulant ha passat a aconseguir una estrella Michelin.