Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Cayetana i la seva fórmula per ‘arreglar’ Catalunya

La crítica de Monegal: Cayetana i la seva fórmula per ‘arreglar’ Catalunya

El Periódico

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Crec que no els ha sortit l’entrevista que volien. Avui Cayetana Álvarez de Toledo és notícia per les seves andanades al PP, el seu propi partit, compendiades al llibre ‘Políticamente indeseable’ que acaba de publicar. La van convidar al temple de ‘Preguntes freqüents’ (‘FAQS’, TV-3) i em sembla que pretenien anar en aquest sentit: que desgranés els seus desacords amb Pablo Casado i les seves perdigonades al secretari general del partit, Teodoro García Egea. Les preguntes que li van fer anaven inicialment en aquest sentit. Però Cayetana, amb gran habilitat, li va anar donant la volta a la truita. D’entrada va marcar línies advertint que TV-3 li havia ofert fer l’entrevista amb traductor per l’orellera per si no entenia el català, però va puntualitzar: «No ho accepto i, a més, no ho necessito. L’orellera és símbol d’estrangeria. Aquí tots som espanyols». Així va començar marcant el rumb de la seva intervenció. I, efectivament, més que parlar de la guerra interna al PP, va parlar bàsicament de Catalunya. Va dibuixar la situació així: «El que passa aquí a la resta d’Europa està perfectament identificat: és el tribalisme, la tornada al més visceral de l’ésser humà, és el nacionalisme excloent i retrògrad que ha deixat mitja Catalunya en un absolut desemparament. El procés ha fracassat i Catalunya està en decadència». Aquest retrat no és nou. Cayetana ho ha dit moltes vegades. L’originalitat de la sessió, segons el meu parer, va ser quan ens va explicar la seva fórmula per «arreglar» Catalunya. Consisteix en quatre punts referits a aquesta meitat que el nacionalisme té en l’oblit: «Presència, prestigi, poder i pressupost», i va recalcar: «En lloc de replegament de l’Estat, desplegament». No sembla que la famosa taula de diàleg, ni d’un costat ni de l’altre, vagi en aquest sentit.

D’aquesta sessió del ‘FAQS’ a mi em va semblar més dura l’entrevista a Londres a Paul Preston. Aquest notable historiador agrada molt a TV-3. Recorren a ell força sovint. Parlaven de la votació pel Brexit i, com que va sortir el sí, l’entrevistadora, il·lusionada, li va recordar: «¡Al referèndum de l’1-O també va sortir el sí!». I llavors Preston, esbossant un somriure, va contestar: «Allò va ser irrellevant. Aquell referèndum no tenia base legal». ¡Ahh! ¡Vaja! També és mala pota desplaçar-se fins a Anglaterra i que no et diguin el que vols sentir.