Marta Larralde: «Javier Bardem em va dir: tu has de ser actriu»

A Marta Larralde (Vigo, 1981) sempre li va agradar el món audiovisual, però per treballar darrere de les càmeres. Va debutar com a ajudant de direcció ni més ni menys que en ‘Los lunes al sol’, on Javier Bardem ja li va aconsellar: ?Tu has de ser actriu?. L’havia vist protagonitzar una pel·lícula, ‘Lena’, i sabia que li aniria bé en la professió. No s’equivocava. Els seus personatges en títols com ‘León y Olvido’, ‘Seis hermanas’, ‘Gran Hotel’ i ‘Fariña’ ho testifiquen. Ara és una de les protagonistes de la segona temporada de ‘HIT’.

Interpreta la Francis, una tia dura però amb una debilitat: el seu fill. 

Més que mare i fill semblen marit i dona perquè ell és una mica possessiu. Però ella és una tia molt lliure. El conflicte de la Francis està en on separes la mare de la dona.

La família de la Francis serveix per introduir el tema de l’addicció a la pantalles, tan d’actualitat.

El Mat [el seu fill] és un addicte no a una droga clandestina, sinó a una cosa que està tan a l’abast de la mà com els ordinadors, les xarxes socials i els videojocs. Aquesta addicció l’ha tornat més violent, amb una ira que no sap ben bé d’on li ve, i ella no ha sigut gaire conscient que aquest era el problema del canvi del seu fill. Fa pensar molt i jo, com a mare d’un nen petit, crec que és important prendre consciència de tot això i començar a posar límits abans que sigui massa tard, que és el que li ha passat a Francis. 

¿Llavors creu que la sèrie, tot i que sigui ficció, et fa reflexionar com a pare? 

Per descomptat. Són personatges que no existeixen, però que alhora sí que són allà. Mola que els pares la vegin amb els seus fills i, si es pot crear una conversa en aquesta família i posar una mica de llum a alguna cosa, em sembla un propòsit boníssim de la sèrie. 

¿S’ha vist reflectida en els alumnes de HIT? 

Jo he sigut sempre molt bona estudiant, m’agradava anar al col·le. Sempre he tret molt bones notes, no hem tingut grans problemes familiars, els meus pares continuen junts... Quan vaig començar l’institut sí que al principi vaig fer més campanes però tot i així aprovava. Després vaig anar a millor i vaig fer BUP i COU. No era la més llesta de la classe, però sempre vaig ser bastant responsable.

No l’haurien portat a la classe de HIT. 

No. Però sí que reconec coses de companys. M’hauria agradat ser a la seva classe, tot i que no ho hagués necessitat. En tots els instituts ve bé tenir un HIT, tant per als bons estudiants com per als dolents.

¿Per la seva manera d’orientar els nois?

Sí, potser tot seria molt més fàcil si tinguéssim una persona que t’ensenya una mica d’intel·ligència emocional, com viure les frustracions, que la vida és dura i que ens hem d’enfrontar a situacions difícils. És com quan tens un fill i penses: ¡Que bé que em vindria una escola de pares perquè m’ensenyin algunes coses! Educar és difícil i un no sap quan ho fa bé o quan ho fa malament.

Als seus 40 anys, ha treballat en un bon nombre de pel·lícules i sèries, però va començar al món audiovisual a l’altre costat de la càmera, com a guionista i ajudant de direcció.

Quan vaig acabar l’institut em vaig ficar en un cicle superior d’Imatge i So perquè no volia fer una carrera universitària. Tenia clar que m’agradava el món audiovisual, però darrere de les càmeres. I la veritat és que haver estudiat la branca de realització ara em resulta molt útil com a actriu.

¿En quin sentit?

Gràcies a aquesta formació puc ser més lliure en la meva feina com a actriu tenint ben agafada la part tècnica. L’equip tècnic s’adona d’aquesta formació. Com a guionista vaig fer els curts que em demanaven a l’escola, vaig dirigir-ne alguns, però després vaig treballar d’auxiliar de direcció en ‘Los lunes al sol’ i en alguna pel·lícula més, vaig fer una mica de publicitat quan vaig arribar a Madrid... No tenia gaire clar si volia ser actriu o dedicar-se més la part tècnica.

¿Què la va fer decidir-se per la interpretació?

La vida em va anar portant una mica. Em van anar sortint coses com actriu i vaig començar a veure que m’omplia més, així que vaig anar agafant aquest camí. La gent em deia: Has de triar, no pots treballar en les dues coses. I jo pensava: ¿Per què no? Però tenien raó. ¡Ara ningú em contractarà com a ajudant de direcció!

Començar com a ajudant de direcció amb una pel·lícula com ‘Los lunes al sol’ són paraules majors.

Vaig tenir un gran mestre, que va ser l’ajudant de direcció de Fernando León de Aranoa, que ha repetit amb ell en ‘El buen patrón’, Antonio Ordóñez. Vaig aprendre moltíssim de la part tècnica gràcies a ell. I, per descomptat, veient treballar Javier Bardem, Luis Tosar, José Ángel Egido, Joaquín Climent... Recordo que Bardem em deia: «Tu has de ser actriu, deixa això».

Vaja, que la va descobrir Bardem.

Jo ja havia rodat una pel·lícula com a actriu a Vigo, ‘Lena’, i crec que li vaig passar el DVD. I em va dir que deixés de portar cafès i me n’anés a Madrid a estudiar a Corazza. Al final vaig venir a Madrid i vaig acabar en aquesta escola, però vaig trigar com set o vuit anys a arribar, jo ja en tenia 27 o 28. He tingut molta sort al poder treballar amb els millors. ¡A Fernando León el portava tots els matins en el Renault 5 al set!

Notícies relacionades

Fàstic de pederàstia

He anat a veure ‘Torrente, presidente’

Ara podria repetir amb ell, però com a actriu.

¡Tant de bo recordi algun dia que després de treballar com a ajudant de direcció em vaig fer actriu!