Cinc sèries infantils que han aixecat polèmica

La porqueta aficionada a saltar sobre els bassals de fang és un dels grans èxits de l’animació dels últims anys. Milions de nens a tot el món han seguit les seves aventures amb el seu germà George i els seus companys d’escola, animals de diferents espècies, però molts no la consideren un bon model per als nens. En els seus inicis va rebre crítiques per no utilitzar casc quan anava en bici o cinturó quan viatjava amb cotxe (una cosa que van reparar els seus creadors), i fins i tot ha tingut un capítol prohibit a Austràlia per dir que les aranyes són inofensives, quan allà algunes poden arribar a ser mortals. La cosa va ser pitjor a la Xina, on la van censurar a la popular plataforma de vídeos Douyin al qualificar-la de «subversiva», inactiva i antisocial.

L’anime japonès va ser una de les sèries estrella de les televisions autonòmiques a Espanya des que desembarqués aquí el 2001 (al seu país d’origen va començar a emetre’s gairebé una dècada abans, el 1992). Els nens repetien les seves frases i molts pares tremolaven davant la idea que els seus fills imitessin el protagonista, l’entremaliat Hinnosuke Nohara que, als seus 5 anys, solia posar-se les calces de la seva mare al cap, perseguir noies guapes i ensenyar el cul i la seva ‘trompa’, com ell l’anomenava. A algú els recordarà lleugerament ‘Chicho Terremoto’, que als anys 80 es dedicava a aixecar la faldilla de les noies.

La sèrie fantàstica sobre la princesa màgica que venia a la Terra des d’una altra dimensió per conviure amb una família ha sigut una gran pionera a Disney. Va ser la primera del gegant audiovisual a incloure un petó gai (entre la multitud que es besava en un concert), així com un personatge bisexual: el de Jackie Lynn Thomas, la noia del monopatí per la qual un dels protagonistes, Marco, va estar colat i amb la qual va arribar a sortir i que, en la quarta temporada, apareix agafada de la mà d’una francesa que ha conegut a París. No a tothom li va agradar una cosa que hauria d’estar ja normalitzada.

Una relació homosexual també va ser la culpable de la censura d’un capítol de la longeva sèrie infantil d’animació ‘Arthur’. En l’episodi titulat ‘El señor Ratburn y la persona especial’, pertanyent a la temporada 22, els nens de l’escola fantasiejaven amb qui estaria compromès el seu mestre, que al final acabava casant-se amb el Patrick, un xocolater. La televisió d’Alabama (EUA), el canal APT, va preferir no emetre el capítol. «Els pares han confiat en la Televisió Pública d’Alabama durant 50 anys per entretenir, educar i inspirar els seus fills. Sentim que tenim una confiança marcada amb els pares amb la nostra programació», va justificar llavors el seu director general de programació.

La relació entre l’innocent Bob Esponja i el seu inseparable amic Patricio també ha generat suspicàcies i a Ucraïna van ser considerats gais per la Comissió Nacional per a la Defensa dels Valors Morals i que, per això, la sèrie presentava «una amenaça real per als nens». El seu creador sempre va parlar dels seus personatges com a «asexuals». Altres crítiques que ha rebut l’exitosa producció estaven relacionades amb la submissió laboral del protagonista, que mai posa pegues a l’explotació laboral del seu cap al Krustáceo Krujiente, i el seu vertiginós ritme, que podia posar nerviosos els petits. Nickelodeon també va retirar dos capítols per «inapropiats»: un, on els personatges es colaven a casa d’una dona per robar la seva roba interior i un altre que feia referència a un virus.