La crítica de Monegal: Iceta & Lauren Bacall: «Tanca els llavis i bufa»

¡Ah! L’espurnejant feeling d’Iceta amb Thais ve de lluny. Sempre aconsegueixen moments televisius molt entretinguts. D’alta comèdia. Com que Donosti estava en ple festival de cine, Thais li va preguntar si la Taula de Diàleg, en la qual ell participa, podria qualificar-se en termes cinematogràfics com a superproducció o potser s’està quedant en simple culebró. Iceta va contestar: «És una gran superproducció, i serà llarga. Però per ara li falten guionistes». O sigui que el problema no són els actors i actrius del repartiment, sinó el llibret, el text, que han d’interpretar. Hi estem d’acord. Sense un bon guió la història avorreix i els intèrprets s’esllangueixen. Precisament, buscant grans pel·lícules de la història del cine que ens puguin il·luminar i servir d’exemple, Iceta va recordar aquella de Howard Hawks titulada Tener y no tener.

Vibrava Iceta recordant aquell moment en què Lauren Bacall li diu a Humprey Bogart que si necessitava alguna cosa d’ella n’hi havia prou amb xiular. I va afegir, reencarnant-se en Bacall sobre la marxa, amb una passió interpretativa formidable: «I llavors ella li diu ¿saps xiular, oi? Doncs ¡Put your lips together and blow!».

Notícies relacionades

Anem de dret a l’extinció

Eduardo Casanova revela que té el VIH en un documental de Jordi Évole

¡Ahh! Va quedar tan emocionada Thais davant aquell rapte cinematogràfic d’Iceta que li va regalar de seguida un bust de Wyoming, que ve a ser com el Goya de El intermedio. Home, si això ho han vist els de Polònia (TV-3) potser dijous li fan a Iceta una altra paròdia, disfressant-lo de Lauren Bacall, i a Pedro Sánchez de Humprey Bogart.

L’altre dia va debutar a Todo es mentira (Cuatro) Susana Díaz, contractada com a col·laboradora. La van presentar com: «¡La dona que podia haver canviat la història d’Espanya!». És un titular d’impacte, agafat pels pèls; però és veritat que si no hagués perdut la seva guerra amb Pedro Sánchez ara el panorama polític seria diferent. Potser fins i tot pitjor. En qualsevol cas, especulant amb el podia haver sigut i no va ser, penso en la gran carrera cinematogràfica que hauria tingut Miquel Iceta si en lloc de matricular-se de jovenet en el PSC s’hagués matriculat en l’Actor’s Studio de Nova York. Al seu costat, la carrera del gran Danny DeVito seria una broma.