Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Rialles, reprimides, amb el taüt de Franco

A-3TV reprèn l’emissió de ‘Los hombres de Paco’, i com a exemple d’astracanada televisiva sembla que continua gaudint de bona salut. L’astracanada és una categoria teatral molt acreditada com a gènere humorístic, i la veritat és que el duo còmic que conformen Paco Tous i Pepón Nieto aconsegueixen provocar-nos bones riallades.
Ara als dos policies els han enrolat al CNI. La primera missió que els encarreguen és buscar la mòmia de Franco perquè resulta que han trobat la tomba buida. ¡Ahh! Es trencaven de riure els agents. Deia Pepón Nieto, cargolant-se: «¿I llavors què hi havia dins? ¿Un parell d’espatlles de pernil i una canyeta de llom?», i la gresca era de campionat. Fins aquí l’humorística gracieta. Però quan Pepón troba finalment el taüt, i comença a moure’l, i li cau per terra, hem vist que els guionistes han activat el fre de mà de seguida
Notícies relacionades¡Ah! El més normal hauria sigut, com tota bona astracanada que busca la comicitat més despendolada, el més normal seria, com els deia, que al caure el terra a terra s’esquerdés i aparegués la mòmia de Franco, rodolant. Però s’han cuidat molt d’evitar-ho. Potser els constructors d’aquesta sèrie han recordat l’esquetx d’‘El intermedio’ –que els vaig explicar aquí el setembre del 2018– quan la mòmia de Franco va acabar rodolant pel plató fent la croqueta. Això va ser tremendament hilarant, però els de la Fundació Francisco Franco es van enfurismar i es van querellar. Ara, a ‘Los hombres de Paco’, encara sent una sèrie sorneguera i bufa, sembla que han decidit reprimir una mica el cop d’humorisme.
Ahir, en la nova etapa d’‘El objectivo’ (La Sexta) Ana Pastor es preguntava precisament si avui l’humor està patint una retallada en la seva llibertat, cosa que porta a l’autocensura. Es preguntava si gags que es feien fa anys a la tele, avui serien possibles. Ana va posar un vídeo dels monòlegs de Pepe Rubianes, quan el 2001 deia: «No pretenc molestar ningú tret dels fills de la gran puta dels fatxes. Jo el llenguatge no el canviaré. No em surt de la punta de la fava. A més no puc trair els meus professors. Jo vaig estudiar amb els capellans, aquella colla de maricons». Al plató d’‘El objectivo’ van arribar a la conclusió que les incòmodes genialitats del gran Pepe avui no serien possibles.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INCENDIS FORESTALS Una vella i «maleïda» cançó de Serrat, l’himne per recordar l’estiu en què va cremar l’oest espanyol
- Dol en el cine espanyol Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’
- Reforma de l’Administració El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris
- Servei d’Aigües de Catalunya Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%
- Reunió del Consell Executiu El Govern llaura el camí dels pressupostos amb un reforç de la hisenda catalana i el reconeixement final a la llei de barris
- EUA Trump redobla el seu atac a la independència de la Fed i acomiada la governadora de la Reserva Federal Lisa Cook
- Apunt El somriure de la Gioconda
- ELS TERMINIS DEL RETORN El Barça s’afanya pel Camp Nou
- TENSIÓ A MONTILIVI El Girona no sap sortir del laberint des de fa mesos