Quan Pedro Sánchez va ser a ‘Moros y Cristianos’

¡Ah! Les hemeroteques televisives són tan tremendes com suggestives. Retolaven a ‘La Sexta Noche’ que es tractava d’«un programa de debat polític». Home, és d’una deliciosa ingenuïtat, molt caritativa fins i tot, qualificar ‘Moros y Cristianos’ de programa de debat polític. Aquell ‘Moros y Cristianos’ de Sardà a Tele 5 era un xafarranxo de criatures que s’asseien en semicercle i competien a veure qui feia l’argument més petardista. Mossèn Apel·les sortia amb un fuet i assotava els heretges amb una ferocitat inaudita.

Un dia van preguntar si la gent estava satisfeta amb Aznar, que ja era president. Va obtenir una acceptació del 52,9%. Aquest resultat va ser molt apreciat en els entorns aznaristes. Un altre dia van treure el tremend Espartaco Santoni perquè parlés de sexe, de relacions conjugals i de banyes. En un moment donat va desplegar el mocador que portava d’ornament a la butxaca superior de la seva americana. I no era un mocador, eres les calces de la seva última conquesta. ¡Ahh! Aquella sessió va ser particularment encesa. ‘Moros y Cristianos’ era així. Era un aquelarre on cada setmana muntaven una foguera i es rostien. La gent reia i s’entretenia. 

Notícies relacionades

¿Em dones el teu telèfon personal?

Ho va explicar Diego Fortea

La nit en què va participar Pedro Sánchez, ho va fer des de la platea, com a públic. Era un total desconegut. S’estava debatent sobre el ‘cas Gal’ i Sánchez es va posar dempeus entre el públic i va oferir un breu però sonor ‘speech’ contra la connivència entre determinats jutges i determinats mitjans. Va assenyalar sobre ‘El Mundo’: «¡Està traient aquest cas per fascicles!». També va carregar contra Baltasar Garzón: «Està posant en presó preventiva persones per pressionar-les i que cantin el que ell vol». Va obtenir una notable ovació del públic. Mossèn Apel·les, des de l’escenari, va increpar aquest desconegut Sánchez. També Xavier Nart va intervenir en la breu baralla.

Vist 24 anys després, aquest debut televisiu ara concita tendresa. Eren aquells temps en què aquell joveníssim Pedro Sánchez defensava Felip amb ardor i devoció. ¡Ahh! La vida és ondulant. Tot és relatiu.