Tu i jo som tres
Pablo Iglesias va triar una cançó trista
No va eclipsar el triomf d’Isabel Díaz Ayuso, però gairebé. Sens dubte va capitalitzar tota l’atenció de l’últim tram del seguiment televisiu de la batalla electoral per la Comunitat de Madrid.
Estic parlant del comiat de Pablo Iglesias, un cop escènic de primera categoria. Els comentaristes de les cadenes van dedicar la seva rúbrica final a aquest adeu. Xabier Fortes (TVE-1) deia: «La vella política era quan tots deien que havien guanyat. La nova política és que Gabilondo no ha guanyat, Pablo Iglesias tampoc i a més deixa la política». A Al Rojo Vivo (La Sexta) Ferreras advertia: «Fa unes setmanes era el vicepresident del Govern i avui... ¡abandona la política!». És així, tot i que en aquest cas l’abandonament sembla fruit d’una estratègia perfectament preconcebuda. Vicente Vallés (A-3 TV) recordava: «Tot això va començar perquè a Múrcia algú es va vacunar quan no li corresponia». De l’imperi telecinqüe no els poso res perquè ells anaven a la seva bola, o sigui, a la seva ratomàquia Supervivientes la isla de los mosquitos. On estaven molt contents era a Trece TV. El seu presentador, Antonio Jiménez, somrient, deia: «Ayuso va treure Iglesias del Govern, i ara l’envia casa seva. Tanta pau s’emporti com descans deixa». Hi havia alegria a la cadena dels bisbes. La nota barroera i mesquina la va posar Toro TV (abans Intereconomía TV). Després de l’adeu d’Iglesias, algú d’aquell plató va exclamar: «¡Quin fill de puta!». Ningú va demanar excuses per aquell intolerable insult. Al contrari: reien.
Per als amants de la música deu haver sigut entendridor que Iglesias s’hagi acomiadat amb un vers del cantautor Silvio Rodríguez, un passatge de la cançó El necio que diu: «‘No sé lo que es el destino / Caminando fui lo que fui’». Aquest tema de Silvio és molt trist. Parla de «‘Me arrastrarán sobre rocas / machacarán mis manos y mi boca’». Jo crec que Iglesias té una especial volença per Silvio des que el va entrevistar, el maig del 2016, en aquell programa de televisió que tenia anomenat Otra vuelta de Tuerka. Allà es van encisar molt parlant del Che. Ho vaig anotar en el meu quadern. Deia Silvio: «Fer la guerra, guanyar-la, ser implacable amb els errors propis, i de sobte deixar-ho tot i marxar. ¡Immolar-se!». ¡Ahh! No estic segur que això d’Iglesias sigui una immolació. S’especula que el que desitja és tornar a la tele i dedicar-se a l’apostolat de les seves idees polítiques. Ja ho deia Concha Velasco: «¡Mama vull ser artista!».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un incendi al Baix Ebre crema 570 hectàrees, el 90% als Ports
- El mapa territorial Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura
- Osona Una ‘moto espia’ dels Mossos capta per la C-25 un conductor sense cinturó, parlant pel mòbil i bevent
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- FUTBOL El Reial Madrid demana ajornar el seu partit de lliga contra l’Osasuna al 29 d’octubre
- Cas Koldo El jutge investiga contractes «manipulats» de Pardo de Vera després que l’UCO trobés a casa seva documents sobre el ‘pelotazo’ de les mascaretes
- Junta de portaveus El Parlament ajorna per segona vegada que Illa comparegui per la corrupció en el PSOE
- Salut i benestar José Abellán, cardiòleg: "Crec que ens estem equivocant en donar-li massa importància a l'exercici de força"
- Accions legals Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars
- A Barcelona Els Mossos abaten un home que va matar el seu germà d'un tret i es va atrinxerar a Calldetenes