TU I JO SOM TRES

Caprile topa amb una caporal primera de l’Exèrcit

Caprile topa amb una caporal primera de l’Exèrcit
Es llegeix en minuts
Et pot interesar

Tot i que no es pot descartar res en aquesta vida no tinc previst, en el llarg futur professional que m’espera, canviar d’ofici i dedicar-me a la sastreria o al disseny d’alta costura. No obstant, em miro amb molt interès i simpatia el programa ‘Maestros de la costura’ (TVE-1). És net, entretingut, colorista, de vegades fins i tot una mica kitsch –¡ah! aquest bonic apel·latiu avui ha caigut en desús– i sobretot aconsegueixen una espècie de glamur de rodalies la mar de divertit. Acaben d’estrenar nova temporada, i hem disfrutat amb el cop indumentari del jutge i gran mestre de cerimònies Lorenzo Caprile. S’ha presentat amb un vestit vermell, amb armilla a piquets blancs sobre fons vermell, i amb barret de copa a joc i bastó de noble empunyadura. Jo crec que li ha sortit un homenatge a aquell personatge d’Alexandre Dumas, el vescomte de Bragelonne, amb un toc a l’estil Pantera Rosa a la Fira de Sevilla, un detall de gran potència lluminosa. Els caps del programa saben que Caprile, amb el seu to rondinaire i els seus pintorescos enfrontaments amb els concursants, concita gran expectació en l’audiència. Per això, en el càsting sempre seleccionen algú que el pugui posar nerviós. És el cas del concursant barceloní Lluís, criatura amb molta desimboltura. Quan Caprile el va presentar a la convidada de la nit, la model internacional Maria Eugenia Silva, l’aprenent Lluís li va deixar anar: «¡Ai! No sé qui ets, carinyo. Però no et preocupis, tu tampoc saps qui soc jo malgrat que al meu barri em coneixen totes les meves veïnes». ¡Ahh! Fins i tot el barret de copa de Caprile s’estremia.

El moment més interessant va ser, no obstant, quan Caprile, en la prova per equips, va tenir una colossal picabaralla amb Nani, una concursant de Sevilla que és militar, caporal primera. Li deia Caprile que si el cap del seu equip pren decisions equivocades, ella l’havia de destituir. I li afegia: «Tu ets militar. Si el teu comandant us envia a una missió en la qual us estavellareu, ¡se li ha de treure el comandament!». ¡Ahh! ¡A quin jardí es va ficar Caprile! En els exèrcits les ordres no es discuteixen, es compleixen. Si no, no serien exèrcits, serien un hilarant gag de Miguel Gila. Imaginin-se que a la batalla de les Termòpiles els 300 espartans li haguessin dit al seu comandant Leònids: «A l’exèrcit de Xerxes s’enfrontarà la teva tia». ¡Ahh! És tema per als Monty Pyhton.