TU I JO SOM TRES

Crims exemplars i una cotilla règia

No acaba de funcionar la segona temporada de la sèrie ‘La caza’ (TVE-1), que ara es diu ‘Tramuntana’ perquè discorre en un poble de Mallorca. Porten dos capítols emesos i les dades d’audiència cada vegada són més reduïdes. Exposo les errades que jo crec que ocorren. En primer lloc hi ha algun intèrpret que quan parla no t’assabentes del que diu. No és que jo sigui sord. És que no vocalitza. Això és una errada garrafal. S’arregla contractant un bon logopeda i sobretot amb això que sembla que ja no existeix: el control de qualitat que han de tenir totes les cadenes de televisió. En segon lloc, no hem vist per ara cap escena de parelles en pilotes fornicant com descosits. Això no és reprotxable, però l’escola nord-americana ha imposat aquest estil. Això a Hollywood ho tenen claríssim: si hi ha assassinats hi ha d’haver fornici. I com que dominen i copen els mercats televisius del món (també del cine), ens han acostumat a aquest tipus d’excitacions. A ‘La caza’, de crims n’hi ha, això sí. A dos capítols ja se n’han carregat tres. D’aquests el que més s’acosta a allò que deia Thomas de Quincey (‘L’assassinat considerat com una de les belles arts’) ha sigut el degollament d’un canalla pederasta per part d’un avi (amb una màscara molt imaginativa) el net del qual patia les vexacions d’aquest malparit. No defenso cap assassí, però aquest crim té un punt d’exemplar. Els altres dos han sigut toscos. Sense refinament artístic. Continuaré informant a mesura que vagin matant criatures.

Per a intents criminals curiosos, el que acaba d’explicar-nos l’escriptor Juan Gómez-Jurado en el seu acabat d’estrenar programa de La 2 ‘El condensador de fluzo’. S’ha aturat en el tremend cas del capellà Martín Merino, que el 1852 li va clavar un punyal a la reina Isabel II. ¡Ah! Aquest capellà era un bon element. Vivia en el número 2 del carrer de l’Infern (curiosament rebatejat després com a carrer del Triomf) del barri de La Latina de Madrid. Estava obsessionat: la Reina havia de morir. El cop que li va assestar va ser precís. La daga va penetrar en el costat de la Reina com un ganivet a la mantega. Però a Isabel II no li va fer ni pessigolles. Portava una colossal cotilla amb barnilles de metall, i la daga va quedar aturada. ¡Ahh! L’ús de la cotilla avui s’ha perdut. Hauria de tornar a estar de moda. Avui les punyalades estan a l’ordre del dia.

Temes:

Sèries TVE

Inicia sessió 0 Comentaris