Trump se’n va com Franco: en helicòpter

A gairebé totes les cadenes, el focus de les càmeres estava avui als Estats Units. Al matí i al migdia, el protagonista ha sigut

Donald Trump, la seva esperada sortida de la Casa Blanca, per la porta del darrere. A les 14.14, hora espanyola, se l’ha emportat un helicòpter.

Veient les imatges, a mi m’ha recordat la sortida de Franco del Valle de los Caídos, fa un any i tres mesos exactament. També

se’l van emportar en helicòpter, en un fèretre, fins al cementiri de Mingorrubio.

A Trump no se l’han emportat en taüt, però l’espera un ‘impeachment’ que segurament serà la seva tomba política definitiva.

En ‘Al rojo vivo’ (La Sexta) ens deien que circula des de fa temps per la Casa Blanca una facècia molt afilada i jocosa. Diu així: «Les relacions entre el president i el vicepresident són tan dolentes, que Trump diu Melania a Mike Pence».

TV-3 APUNTALANT EL RETARD ELECTORAL .–Ha connectat el TN vespre, en dúplex, amb el president en funcions, Pere Aragonès.

Ens han informat que seria una entrevista. Ha sigut una altra cosa. Es tractava de posar-li càmera i megàfon perquè llancés un ‘speech’ a

favor de l’ajornament electoral, utilitzar els morts per Covid com a argument i de passada llançar algun punyalet a Illa («Són 455

morts per Covid. Defensem la salut de la ciutadania mentre el ministre de Sanitat mira cap a una altra banda i el seu partit instiga els seus aliats a interposar aquests recursos»).

Home, jo crec que Aragonès té tot el dret a defensar les seves estratègies en la televisió pública. El que resulta vergonyant és que TV-3 li

posi un periodista al costat seu, com una estàtua, per disfressar l’al·legat i que sembli una entrevista. No és nou en TV-3 fer servir el periodisme com a simple faristol, pupitre o portapapers del

Et pot interesar

polític. Malgrat ser una cosa habitual, em continua enrojolant i entristint molt.

EL CANT DELS OCELLETS .–Bonic exercici el de Pilar Rubio a ‘El hormiguero’ (A-3 TV). Li van anar posant cants d’aus (la tórtora, la merla, el picot verd, la grua...) i ella endevinava quin ocell era. No en va fallar ni un. Té mèrit. Rubio ens advertia: «De vegades, els ocells es barregen, conviuen, i els cants es mimetitzen». Exacte, sí, senyora. Això és el que els passa als ocellets de Sant Joan Despí quan mimetitzen el periodisme amb el cant del polític.