La brigada del taca-taca

Retocant una mica la balada de Simon & Garfunkel ‘The sound of silence’, i transformant-la en ‘The sound of the sables’, al ‘Polònia’ (TV-3) han reflexionat amb molta conya sobre aquest xat de militars jubilats que han protagonitzat l’animalada xou de la setmana. Estic d’acord amb el plantejament dels ‘polonesos’. Només des de la conya es pot abordar aquesta qüestió. La burrada aquesta d’afusellar 26 milions d’espanyols té a més clares connotacions de transtorn cerebral agut, o sigui, d’ingrés urgent en un frenopàtic. En aquesta mateixa linea del ‘Polònia’ ha anat un testimoni fonamental sobre aquest xat: el del tinent coronel de l’Exèrcit de l’Aire, jubilat, José Ignacio Dominguez. Aquesta setmana ha sigut àmpliament entrevistat a la tele. Jo l’he vist a La Sexta noche i el FAQS. En tots dos va dir el mateix: «Tot això ho ha muntat un militar que des de 1975 no és militar. Va sortir de l’Exèrcit abans de morir Franco, i es va ficar al Ministeri d’Hisenda. O sigui que tota aquesta espècie de cop de militars reservistes l’ha organitzat un subinspector d’Hisenda retirat. És de sainet». En efecte és de sainet, a banda de malaltís. Recordo perfectament José Ignacio Domínguez. Va ser un dels fundadors de la UMD (Unió Militar Democràtica), el 1969, en ple franquisme, i amb Franco viu. Dominguez era llavors capità. Com a portaveu de la UMD havia de fer les conferències de premsa a París per pertànyer a un moviment clandestí. Recordo la del 13 d’octubre de 1975. Aquí va expressar públicament i textualment: «La UMD considera que el terrorisme d’Estat és el que genera la desesperada violència individual. L’

única manera d’acabar amb la violència a Espanya és enderrocar l’actual règim». Va tenir molt mèrit això. Els militars de la UMD que des de dins l’Exèrcit –i repeteixo, amb Franco encara viu– expressaven el convenciment que s’havia d’acabar amb el franquisme.

Ara Domínguez, ja jubilat, ens adverteix sobre la veritat d’aquest xat, impulsat per un subinspector d’Hisenda, de sabre rovellat i idees que l’única cosa que dibuixen és pura patologia. Alguns han aprofitat el xat per elevar-lo a categoria. Sembla que els interessa. Al ‘Polònia’ l’han

dibuixat de forma exacta i realista: ‘Una brigada carcamal que envesteix a cops de taca-taca i de sintrom’. Per fortuna.