TU I JO SOM TRES

El curiós detector de dissidents

zentauroepp56018611 icult monegal201128154702

zentauroepp56018611 icult monegal201128154702

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal

Ha tingut un gran disgust el Gran Wyoming (El intermedio, La Sexta) per les ultimes declaracions de Felipe González, en les quals advertia, en clara al·lusió a Adriana Lastra, diputada i portaveu del grup socialista en el Congrés: «Si algú em fa callar dient que és socialista, no és socialista». ¡Ah! Wyoming estava alarmat i alhora intrigadíssim. Es preguntava «¿I com pot saber Felipe qui és i qui no és socialista?». I la resposta la va trobar traient d’un calaix de la seva taula un prodigiós artefacte. Era un sofisticat enginy electrònic capaç de detectar persones socialistes. Ens va explicar que el mètode és molt senzill: passes el detector per la foto de la persona que es testarà, «i si xiula és que estem davant una autèntica persona d’esquerres». I el va passar per la foto de Felipe Gonzalez, i el detector no va xiular, no va emetre cap so. O sigui que segons Wyoming el que no és socialista, ni tan sols d’esquerres, és Felipe. ¡Ahh! És curiosíssim aquest esquetx. No sé si a El intermedio han advertit que el que han fet és transformar-se en el mateix que critiquen: s’han convertit en caçadors de dissidents. Segons ells els crítics del Govern, tot i que siguin del PSOE, ni tan sols són d’esquerres. Quina meravella d’humorisme. Anys enrere, quan a Felipe –digués el que digués– cap acreditat progressista li tossia, aquest esquetx no hauria existit. Cap dels intitulats progres s’hauria atrevit. Ara, amb les divergències dins del PSOE entre la vella guàrdia i els nous gladiadors que manen en el Govern i en el partit, el gloriós humorisme s’adequa. S’apropa a la caloreta dels que ara mouen els fils. ¡Ah! El sarcasme contra dissidents i a favor del poder constituït, és comodíssim.

L’HUMOR DE MAINAT .– En el TN vespre (TV-3) ha agradat molt l’entrevista que poc abans va concedir Josep Maria Mainat al programa Tot és mou. Han celebrat «el sentit de l’humor que el caracteritza» quan Mainat va advertir parlant del xou mediàtic que el seu cas ha produït: «Jo, si estigués fent Crónicas marcianas afegint immediatament: «Sempre que no fos jo el protagonista». ¡Ah! Celebro aquest rapte de Mainat. No és humorisme, és sincer realisme sobre la primera llei de la teleporqueria«Fes sobre els altres el que mai faries sobre tu».