L'ensurt d'Isabel II i les hormones de l'emèrit

Notícies relacionades

Una experiència més que religiosa

No faré crítica sobre els Sanfermines

I mentre ens entretenim amb això, a la plataforma Netflix acaben de penjar la quarta temporada de The Crown. En el cinquè capítol ens expliquen que també hi ha hagut ensurts tremends en la monarquia anglesa. Escenifiquen aquella visita d’un intrús, un pobre pintor de parets anomenat Michael Fagan, que estava a l’atur, i va aconseguir entrar al Palau de Buckingham i ficar-se a l’alcova de la reina Isabel II. Va passar una matinada de juliol del 1982. Estava la Reina dormint i es va despertar amb un senyor assegut en una cantonada del seu llit mirant-la amb deteniment. ¡Ah! L’ensurt devia ser molt regi, en efecte.  En aquesta sèrie han recreat el moment amb molta imaginació. Segurament no té res a veure amb el que de veritat va passar entre l’aturat i la Reina. Fagan li diu, sense ira, però amb contundència: «No tinc problemes mentals,  és que simplement soc pobre. L’Estat ja no existeix. Thatcher l’ha desmantellat. El dret a treballar, a posar-se malalt, a ser vell, a ser fràgil, a ser humà..., ha desaparegut totalment». O sigui que la sèrie li ha donat a Fagan un honrós paper: el de la veu del poble.

Home, si un Fagan espanyol s’hagués colat a La Zarzuela buscant Joan Carles I quan encara era Rei, el que és segur és que no l’hauria trobat. Potser a La Angorrilla, potser a Suïssa, potser a Botswana... ¡Ah! La gran diferència de la monarquia anglesa és que el poble sap on dorm la seva Reina.