'Antidisturbios': carn de canó i Piolín

Crec que no hauran quedat contents els policies ni els polítics amb la sèrie ‘Antidisturbios’ de Movistar+. Però a l’audiència ens ha agradat molt. Almenys al meu barri. Molt. És una sèrie formidable. Dura. Sense concessions. Sense posturejos per quedar bé ni amb uns ni amb altres. Té la qualitat, l’esquinçada nuesa, d’aquella sèrie francesa d’Olivier Marchal anomenada ‘Braquo’. O d’aquella altra, excelsa, ‘Crematorio’, adaptació de la novel·la de Rafael Chirbes.  Té alguna cosa d’‘El reino’, la pel·lícula.

Vull dir amb això que estem davant un treball d’impecable factura. No és un retrat d’un grup d’antiavalots: és un escàner, una ressonància magnètica, i una radiografia, tot junt. Carn de canó d’un sistema podrit i corrupte que els utilitza. Vides personals trencades. De divan psicològic tremebund. Desequilibris. Psicopaties cavalcant desbocades. No hi ha lloc per als angelets. Fins i tot surt dibuixat un clon de l’excomissari Villarejo, ordidor de les clavegueres de l’Estat, rata principalíssima. L’escena inicial, el desnonament d’una família, amb la càmera a la mà, a l’estil de ‘[REC]’, és d’antologia.

Felicito els creadors de la sèrie, Isabel Peña i Rodrigo Sorogoyen. I felicito els intèrprets, Vicky Luengo, Raúl Arévalo, Hovik Keuchkerian, Roberto Álamo, Álex García... Són sis capítols que els recomano. Aquest treball l’emet Movistar+ perquè segurament no hi ha cap cadena en obert que s’hi atreveixi. Com passa també amb l’altra sèrie de visió imprescindible,‘Patria’, que a HBO ja acaben de penjar el 5è capítol. ‘Antidisturbios’ acaba amb els policies camí de... ¡el vaixell Piolín! ¡Ahh! ¿Hi haurà una segona temporada que ens farà l’ecografia de les càrregues de l’1 d’octubre? ¿Faran la radiografia d’aquell esbojarrat, inútil, pèssim operatiu que van dissenyar Rajoy, Soraya, De los Cobos i companyia? Potser ni Movistar+ s’atreveixi a emetre-ho.

FAQS VISITA UN ALTRE MONESTIR.  M’ha agradat molt l’arrencada del ‘FAQS’ (TV-3). S’han desplaçat fins a Girona i han visitat el monestir de Sant Daniel. Monges benedictines. Aplaudeixo que a ‘El Palmar de Troya’ s’interessin per altres religions. La priora, María Assumpció, els aconsellava «humilitat, acceptar el que ve, i pregària». O sigui, resar i no resistir-se al que Déu ens envia. No sé si a ‘El Palmar’ haurà agradat l’esperit de les benedictines.