Laura Borràs, literatura d'atac

Atès que Laura Borràs és especialista en literatura comparada, la ufanosa i sempre divertida Elisenda Carod (‘Està passant, TV-3) li ha demanat que compari el llibre de memòries de Puigdemont amb la Bíblia. I malgrat que l’habitant de Waterloo acaba de fer saber que no vol, de cap manera, que Laura Borràs tingui cap protagonisme, ni sigui candidata en cap contesa electoral, malgrat aquest veto tan amarg, Borràs ha contestat: «Això és el que hauria de ser el llibre de Puigdemont, ¡la Bíblia!». ¡Ahh! Conec personalment la senyora Borràs només d’un parell de trobades, fugaces, en un gran centre comercial. Però encara en aquella brevetat col·loquial he pogut advertir que practica de forma deliciosa l’art de la ironia i la sornegueria. La seva advertència que el que escriu Puigdemont ha de ser com una Bíblia per a tothom té un punt de mordacitat inquietant: el gran protagonista d’aquest llibre sagrat, acaba crucificat.  Més tremenda i expeditiva va ser Laura Borràs quan Elisenda li va demanar que comparés el llibre d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, ‘Tornarem a vèncer’, amb un altre de l’activista i humorista Jair Domínguez titulat ‘Ets una merda i ho saps’. ¡Ah! En aquest cas la senyora Borràs va aparcar la ironia i va anar directament al sarcasme contundent: «El títol del llibre de Jair no sé si és exagerat, però ho és el de Junqueras i Rovira. Diuen Tornarem a vèncer, i no es comporten com si haguessin vençut». O sigui, un ¡patapam! a les galtes de la Marta i l’Oriol. 

«¡NO SOM PROUS!» .– Parlant de literatura política, estic veient ara que en el ‘Tot és mou’ parlen del llibre que acaba de publicar Raül Romeva, titulat ‘Ubuntu’. La presentadora García Melero ha llegit aquest paràgraf: «Vam constatar que per fer el pas definitiu no érem prous. Mai ens en sortirem tenint únicament mig país a favor de la independència». ¡Ah!  Celebro que s’hagi seleccionat aquest passatge.  A TV-3 sempre eviten i defugen formular aquesta pregunta: ¿quin percentatge es necessita per a la independència? Això només ho vaig escoltar una vegada en el primer ‘FAQS’ de Ricard Ustrell (TV-3 mai ha tornat a passar aquest moment), quan va entrevistar Milan Kucan, el president que va portar la independència a Eslovènia. Va dir: «Es necessiten com a mínim les tres quartes parts del cens. No es pot deixar un país partit en dos».