Tomàs Molina: «Els homes del temps ja som prescindibles»

- ¿És més fàcil dirigir-se als adults que als nens?

- Per tothom, la dificultat és a fer-ho amb paraules que no espantin. No sempre és fàcil explicar per què el cel és blau amb paraules senzilles. Hi ha qüestions científiques complexes.

- Si s’ajuda d’il·lustracions, molt millor. 

- Les il·lustracions de Roger Simó són excepcionals. Per aquest llibre jo feia un esbós i ell, una representació artística.  Explicar veritats amb paràboles i dibuixos també és tot un repte. 

- El coronavirus gairebé es carrega el llibre. 

- Sí, perquè no l’hem pogut presentar. Crec que el traduiran al xinès abans.

- Vostè ha demostrat la relació entre el temps meteorològic i la Covid. 

- Sí, però no en aquest llibre, això que quedi molt clar. Amb l’investigador científic del CSIC Aurelio Tobías vam demostrar que l’ascens de la temperatura feia disminuir la taxa de contagi, almenys a la ciutat de Barcelona. Això ho vam veure al principi de la pandèmia i ho vam presentar en diversos fòrums i simposis. Després s’han continuat fent estudis a partir dels observatoris de tot Catalunya. Però compte, el factor ambiental, la temperatura, és només un factor més, el principal, el crucial, és l’epidemiologia i les recomanacions que es fan des de les autoritats sanitàries. 

- L’Organització Meteorològica Mundial també ho avala. 

- I es comprova fàcilment. A països que ara són a l’hemisferi sud, a l’hivern, Xile, l’Argentina, Austràlia, Sud-àfrica, tot i que el nombre de casos i de letalitat és diferent, curiosament la forma de la corba és la mateixa. Amb el descens de la temperatura i de la humitat augmenten els casos. Això ens porta a pensar que a la tardor, i sobretot a l’hivern, aquí també augmentaran els casos. La letalitat també és més gran a l’hivern que a l’estiu. El comportament és diferent. 

- L’aposta de TV-3 per donar prioritat al temps va ser pionera i ha donat uns excel·lents resultats.  

- Sí. Jo recordo molt Toni Castejón, que va ser el meu mestre. Tot i que la nostra tasca no és fer divulgació, és informar, no donem res per sabut, per llibre d’estil. I això s’ha notat.

- La col·laboració dels particulars també ajuda molt.

- Això va començar amb Josep Sanz fa molts anys. Ell va venir d’un viatge al Japó. Allà no només feien pronòstic sinó que mostraven imatges del que estava passant. Vam començar amb les càmeres en directe. I amb l’arribada d’internet ja tot va venir rodat: la gent va començar a enviar les seves imatges i les dades. I sí, després ho van fer tots, però vam ser pioners.  

- ¿Què li diu a un negacionista del canvi climàtic? 

- Crec que ja hi ha negacionistes de tot, ho hem vist també amb el coronavirus. Jo estic fent ara la tesi doctoral sobre ciència i comunicació del canvi climàtic i el que aprecio és una separació de coneixement. La ciència avança a tota velocitat i la societat, o una part d’aquesta, no avança a la mateixa velocitat. I com no ho entenem, busquem explicacions en el passat. I la gent es munta les seves pròpies històries i les puja a les xarxes i ja estem buscant realitats paral·leles, pseudociències i teories conspiradores, el dolent de la pel·lícula. El canvi climàtic és una cosa innegable, però molta gent nega la possibilitat de solucionar-lo o la viabilitat econòmica de la solució. Posem diners per altres coses, diuen sobretot els economistes liberals als EUA i el Regne Unit, sense voler veure que tot té una relació. Tots hem de lluitar per frenar-lo, això està clar.

- Cada vegada l’encerten més. 

- Fins a l’extrem que els homes del temps ja ens estem tornant prescindibles. Avui dia els pronòstics són boníssims. Nosaltres a TV-3 encara treballem amb models i equacions de pronòstic, però ja hi ha empreses que ho fan amb intel·ligència artificial, sense equacions meteorològiques.  Si hi ha una punta en la ciència al món és la meteorologia. 

- ¿I és més de fred o de calor?

- Sempre dic que soc homeotèrmic. La meva dona per exemple no suporta la calor i jo m’hi adapto.

Notícies relacionades

‘Adivina qué hago’ torna

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

- La imitació del ‘Polònia’, ¿la porta millor?

- No em va agradar el primer dia ni ara que segueix després de 14 o 15 anys ja, crec. Però ho tolero. Quin remei.