TU I JO SOM TRES

Mossegar-se la llengua

zentauroepp54137800 monegal200716163510

Veig que en alguns sectors molt nostrats hi ha interès a mantenir i engrandir la idea que ha brollat últimament, arran de l’emissió de la sèrie Drama, segons la qual TV-3 s’està castellanitzant de forma perillosíssima. Home, continuo considerant que és una polèmica artificial, sobrevinguda, instrumentalitzada per afegir el sector de la lingüística al soroll processista. L’altre dia al FAQS van convocar Josep Maria Virgili i Ortiga, membre del Grup Koiné Llengua i República. Va assegurar que hi ha molta gent que «ja no mira TV-3 perquè TV-3 ha abandonat el català», i va afegir: «Avui no pots mirar TV-3 si no entens el castellà». Voldria tranquil·litzar el senyor Virgili. Li puc assegurar que jo miro TV-3 cada dia, moltíssim, per raons del meu ofici, i no hi trobo cap castellanització perillosíssima. Partim d’una base: si el català no es defensa a Catalunya ¿on el defensaran? ¿A Santa Cruz de Tenerife? En això estem d’acord. És indiscutible. I precisament un dels principis fonamentals de la fundació de TV-3 va ser la normalització de la llengua catalana, impulsant-la i reforçant-la per generalitzar la seva comprensió i el seu ús. I això, a parer meu, l’actual TV-3 és una de les poques coses que compleix.

Notícies relacionades

Aquesta magnificació de tan minúscula polèmica té pintoresques ramificacions televisives. Vicent Sanchis, quan va ser entrevistat l’altre dia a Els matins –aquí ho vaig explicar– va tenir aquell cop, tan surrealista, quan va dir: «Quan TVE fa una sèrie en castellà a Barcelona, no et sents identificat. A Barcelona això no es parla». O sigui que segons Sanchis és el castellà la llengua que no es parla ni s’entén a Catalunya. ¡Ah! Seria desitjable que tan notables impulsors del món processista es posessin d’acord.

Aquí el més lamentable d’aquesta qüestió és que aquest soroll ha tapat l’excel·lent sèrie, Drama, que l’origina. Els sis capítols ja s’han acabat. La protagonista, Elisabet Casanovas, ha construït un personatge interessantíssim. Acaba sense saber quin dels pollastres la va deixar embarassada en una de les seves nits boges i etíliques. I llavors fa un deliciós gest amb els llavis, com mossegant-se la llengua. ¡Ah! No sabem si mossega la part catalana o la part castellana de la seva llengua. Però li ha sortit una metàfora perfecta sobre la polèmica sobrevinguda. La llengua mossegada.

Temes:

Vicent Sanchis Elisabet Casanovas

Inicia sessió 0 Comentaris

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko