TU I JO SOM TRES

Tigres al plató, esgarrapades de peluix

zentauroepp54078094 monegal200711193303

zentauroepp54078094 monegal200711193303

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Fa tres o quatre setmanes, quan Cristina Tárrega va estrenar a Tele 5 Animales nocturnos, vaig advertir que com a consultori sentimental era fluixíssim. L’Elena Francis  que feien a la ràdio fa més de mig segle era molt millor. No obstant he anat seguint la Cristina i veig que va millorant una miqueta. Segurament li han canviat l’equip de producció, i els guionistes. Ara li preparen historietes amb més punch. L’altre dia la va trucar un senyor de Jaén, em sembla que propietari d’un colmado, que va dir: «Li he comprat un regal a la meva dona. Un satisfyer. ¡Ah! Cal anar amb compte amb aquest artefacte. Pel que sembla provoca una vibració tan intensa que en alguns casos es veuen afectats tots els esfínters. Els encabrita de tal manera que tothom es posa a evacuar pels descosits. Hi ha altres casos més espinosos d’aquest animalari nocturn de la Cristina. Per exemple, el d’un comunicant de Màlaga que va dir que a la seva nòvia li agradava molt el sexe sadomasoquista, i que li havia comprat un fuet de fusta noble, però duríssim, potser banús o cirerer, i que contínuament li demanava que li pegués de valent. «¿I quin és el problema?» va preguntar la Cristina«El problema és que jo faig 1,95 i la meva nòvia no arriba a l’1,50. És desproporcionat. Tinc remordiments al fuetejar una persona tan petita». ¡Ah! La Cristina es trencava de riure. Home, cal entendre aquest malagueny. En cada sessió de porno-pallisses l’estampa que ofereixen reflectida al mirall de l’armari del dormitori ha de ser terrible.

L’altre dia vam veure que Cristina Tárrega arrencava el programa estirada a terra, acompanyada de dos tigres de bengala. Segurament buscava un cop selvàtic i ferotge. Però els tigres eren de peluix. Als anys 20 Josephine Baker anava a comprar per París acompanyada d’un lleopard. La bèstia es deia Chiquita. Diuen que li feien els collars a la joieria Boucheron de la place Vendôme. A Barcelona, als anys 60, una marquesa, potser comtessa, el nom de la qual no recordo, organitzava unes festes fabuloses per a l’alta societat i apareixia sempre amb dos guepards bonics i perillosíssims. ¡Ah! Aquests falsos tigres farcits de pelfa del plató de la Cristina són el reflex del que és la tele avui dia: goma escuma.

Temes:

Telecinco