Susi Caramelo: «M'agrada ser múrria, però sense ofendre».

Després d’anar repartint les seves apetitoses llaminadures per tot arreu, la Susi està elaborant un caramel molt ensucrat i amb una miqueta de gluten, tot i que sense oli de palma. Perquè a ella no li va el light. I aquest potent dolç l’oferirà, degudament embolicat en una vistosa cel·lofana, al setembre, en el canal #0 (res a veure amb les seves calories) de Movistar+. Però abans, en deixarà provar un trosset als seus incondicionals amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI. El servirà, amb el títol d’Orgullo Caramelo

Durant el confinament, Susana Cabero, nascuda a l’Hospitalet però afincada a Madrid, en comptes de llançar-se a la rebosteria va fer una llista de desitjos, que complirà en el programa. Un d’aquests era ser pregonera a Chueca el Dia de l’Orgull, i per això és aquesta la temàtica de l’especial. «Sempre m’he sentit molt acompanyada pel col·lectiu LGTBI.  Un dia vaig dir que era la mare dels maricons i tothom s’hi va agafar. Vaig pensar que em proposarien fer el pregó, però m’he quedat amb l’espineta», explica.

Fan de ‘Cine de barrio’

Quant a l’elecció de José Manuel Parada com a padrí i primer convidat del programa, té a veure que ella és fan del presentador: «M’agrada molt des que era una nena, que veia Cine de barrio amb la meva mare. M’encanta que m’expliqui les històries de les cupleteres i les dives. Hi havia de ser sí o sí. Em portarà bona sort». Per l’espai desfilaran «gent vistosa, pintoresca, divertidagent vistosa,, tot i que n’hi haurà de tota mena», avança.

Així mateix, a Caramelo la reportera mostrarà la seva vida i el seu entorn. «Mantindrem el to que tenia en els reportatges, que a mi em divertia i que agrada a la gent, però això serà més íntim. Descobrirem més coses de mi. Fins i tot jo mateixa. Perquè em sorprendré cada dia», admet.

Molt filtre

Malgrat la desimboltura i gràcia que mostra en els seus assalts als famosos, la còmica, que va ser el gran descobriment del programa de #0 Las que faltaban, té molt clars els seus límits: «Hi ha gent a qui l’intimiden aquests personatges, però jo tinc molt poca vergonya. Tot i que ho faig des del respecte. Tinc molt filtre. Si digués tot el que em passa pel cap, ¡mare meva!».

Perquè, recalca, no és la seva intenció ofendre: «Tinc un bon fons. L’única vegada que em vaig passar va ser amb la broma que li vaig fer a Omar Montes sobre Chabelita. I em vaig sentir malament durant una setmana.  Perquè em capfico molt. Tinc molts límits, tot i que no ho sembli. M’agrada ser múrria, però sense ofendre». Tan múrria, que en un parell d’ocasions ha fet un petó a un actor. Això ha canviat. «Ho faré quan es pugui, clar».

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Pel seu caràcter inquiet, diu haver patit el confinament com una llosa. «He estat avorridíssima. I hipocondríaca com soc, vaig tenir molta ansietat».  Però això ja ha passat. «Ara estic vivint la desescalada al màxim. Tot i que amb prudència». Els límits sempre presents.