La Sardà: perquè era honesta, era esquerpa

Solia advertir Rosa Maria Sardà, en les entrevistes que li feien, que ella era una dona «una mica esquerpa». Jo crec que aquest punt esquerp que en efecte tenia li venia del compromís social que sempre va tenir. No tolerava la injustícia. Contemplava el món, la vida al voltant, i la pell se li posava aspra veient el que veia. En l’última entrevista que va concedir a la tele, a Jordi Évole a La Sexta, fa tot just mes i mig, el 26 d’abril, contestava a la pregunta de si serem millors al sortir de la pandèmia i deia: «No, no sortirem millors. Seguirà l’explotació de l’home per l’home. Seguirem exactament igual. Continuaran acumulant quatre el que hauria de ser de milions de persones». ¡Ah! Si això és ser esquerp, benvingut.

Permetin-me una pinzellada sobre la seva vida televisiva, molt lligada a la política com és habitual a Catalunya. La seva gran trajectòria a la tele la va fer a TVE. La seva presència a TV-3 va ser molt menor. Era un personatge poc grat en aquest club. Cosa que amb els anys va anar augmentant. Les seves declaracions crítiques sobre el rumb que alguns estaven i estan aplicant sobre Catalunya la van col·locar en aquesta zona, si no dels maleïts, sí en aquest lloc culpós dels no combregants. Un espai ple de sospitosos, mals catalans, i enemics. El novembre de 2017, gràcies a la cineasta Isabel Coixet –una altra sospitosa i semimaleïda– vam saber que el juliol d’aquell any la Sardà havia tornat la Creu de Sant Jordi que li va atorgar Jordi Pujol el 1994. Aquest acte de coratge i d’honestedat amb les seves conviccions li va valer una pluja d’insults des dels monestirs mediàtics més doctrinaris. Li van dir «malalta, alcohòlica, barbitúrica, ben pagada, botiflera, senil, renegada, queda’t a Espanya, mòmia i borratxa».

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Mes i mig després, el gener del 2018, a Polònia (TV-3) li van dedicar un esquetx: la Creu de Sant Jordi que havia rebutjat la van entregar a Soraya Sáenz de Santamaría (una paròdia, naturalment). Li van dir que els la donaven perquè «Rosa Maria Sardà és l’anagrama de Soraya Sáenz de Santamaría». O sigui, segons Polònia, la vicepresidenta de Rajoy i Rosa Maria Sardà són el mateix. És una de les poquíssimes vegades que he abominat Polònia, programa que sempre admiro. Ara que la Sardà ens diu adeu amb la maneta veig que TV-3 anuncia nit temàtica dedicada a ella. Serà relegada a El 33, el canalet, això sí.