'Gran Hermano', 20 anys, un altre tipus de virus

El programa Gran Hermano ha fet 20 anys aquesta setmana. Va començar exactament el 23 d’abril del 2000. Té nassos, la data: el van inaugurar en ple Dia del Llibre i el primer manament de la gàbia de Guadalix és expulsar qui tingui un llibre. Prohibit llegir. Té nassos, sí. Tele 5 no ha celebrat aquests 20 anys del seu programa insígnia. Està callada. Dissimula. El que van fer a la concursant Carlota els està passant factura. Assetjada, suposadament violada, destrossada psicològicament després d’una nit d’alcohol que els va subministrar el mateix programa, a aquesta noia, de 24 anys d’edat, la van obligar a assistir, a visionar, l’assetjament, la violació o intent de violació  –el tema és als tribunals– que havia patit estant en situació d’atordiment etílic. Gràcies al diari El Confidencial aquestes imatges han sortit a la llum. I Tele 5 i la productora del programa s’han espantat davant de la retirada d’anunciants.  Per això callen i no celebren els 20 anys del seu fabulós negoci. ¡Ah! El negoci. Això és el que ha sigut Gran Hermano i les seves variants GH Vip, GH Duo, GH Revolution... Un negoci colossal sense escrúpols que alimenta tota la cadena. Moltíssims diners. I quan hi ha tants diners es poden permetre portaveus de la comunicació que l’aclamen, parlant de format excel·lent, meravellosa posada en escena, gran fita televisiva... I no és res més que una màquina de triturar carn humana.

El cas Carlota no és l’únic. Vint anys de carnisseries donen per a molt. María José Galera, Mónica Ruiz, Ana Toro, Bea, Dani, Desirée... I les seves famílies. Busquin aquests noms i veuran com els ha anat la vida després de passar per la ratomàquia. Milers d’aspirants es presenten als càstings  cada any. Aquesta és la fórmula T-5: com més misèria, més candidats a rostir-se a la graella. El sou de la por. Doncs sí, un 23 d’abril, el dia de Sant Jordi de fa 20 anys, Merceditas Milá va acceptar el colossal contracte per fer de Flautista d’Hamelín. Camuflava la letalitat del programa parlant d’experiment sociològic. ¡Ah! Es va equivocar en la nomenclatura. Mai ha sigut sociologia. Era psiquiatria. Virus d’incidència frenopàtica implacable. Després de 18 anys, la Flautista ho va deixar. O la van deixar. Pel que sembla, es creia imprescindible. Ara es passeja per la tele posant per barris fins amb un gosset. Potser intenta redimir-se.