L'aïllament perfecte: una banyera a TV-3

Prodigiosa metàfora la que ha construït, potser sense pretendre-ho, el cantautor i poeta Pau Riba a El Palmar de Troya FAQS de TV-3. Han connectat amb ell, i estava en pilotes submergit en una banyera. Deia: «Estic totalment aïllat. Envoltat d’aigua per tot arreu ¡soc una illa!». ¡Ah! Li ha sortit una perfomance perfecta. Aïllament absolut. Potser amb la banyera només no hauria sigut suficient. Però si a més d’estar posat a la palangana, envoltat d’aigua, et submergeixes alhora a TV-3, el confinament, la desconnexió amb la realitat exterior, és magnífica.

TV-3 s’ha transformat en una bombolla d’un hermetisme insuperable. Hi dibuixen, des del seu interior, un relat molt singular del coronavirus. En aquest FAQS, i en la majoria dels magazins de la cadena, amb Tot es mou al capdavant, ens parlen del coronavirus a Catalunya només des del prisma emotiu. ¡Ah! És admirable com segueixen les consignes a Sant Joan Despí. Busquen l’emoció de l’espectador parlant de la solitud de l’infectat, de l’heroïcitat dels sanitaris, del drama de les famílies... Fan també un grapat d’entrevistes però només emeten aquelles en què apareixen criatures parlant dels seus sentiments, el seu neguit, la seva angoixa... Intimitat emotiva. Reflexió i anàlisi, prohibida.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

Aquesta setmana ha saltat als mitjans un gran drama a Catalunya: les residències d’avis. Un de cada quatre morts s’han produït allà. En aquest FAQS ni piu de la qüestió. Comprenguem-ho: la Generalitat té una responsabilitat directa, per això cal silenciar-ho. D’aquests morts no se’n parla, i punt. Tampoc sobre el controvertit paper de la consellera de Salut, o del conseller d’Interior. De Catalunya interessa transmetre l’emotiu. La reflexió, l’anàlisi, s’aplica només als altres límits. Els treballs de desinfecció de l’UME, per exemple. ¡Ah! Són uns inútils. Intolerable. Una invasió. La notícia que molts municipis catalans demanen la intervenció de l’Exèrcit, això no, això no interessa que se sàpiga. I així van creant el manipulat relat dins l’hermètica bombolla.

Pau Riba, submergit alhora a la banyera i a TV-3, va recitar una Màxima molt oportuna: «Algú ha ficat el dit al cul de la civilització, i ha trobat neteja. Però ho ha fet al revés. Nosaltres som dins, som la merda. El dit només havia sortit a la intempèrie».