Cassolada règia, sordesa televisiva

Segons les centrals de mesurament d’audiència televisiva (Barlovento i DOS30) l’al·locució del rei Felip VI va concitar l’atenció de 15 milions de telespectadors, amb una quota de pantalla del 69,9%.  Pràcticament la totalitat de cadenes del telehipòdrom estatal van emetre el missatge. Per comunitats autònomes, la de més seguiment va ser Castella i Lleó (79,4%) i la de menys, Euskadi (52,2%). Curiosament, Catalunya figura entre les set primeres del rànquing, amb un 70,4%, gairebé mig punt per sobre de la mitjana.  El que no ens expliquen les centrals de mesurament és quanta ciutadania va participar des de terrasses, terrats, finestres i balcons, en la colossal cassolada que van dedicar al Monarca. Si no m’equivoco, és la primera vegada que la cassolada al Rei s’ha produït de manera notablement massiva en totes les autonomies. Això demostra el que tantes vegades els he comentat des d’aquí: que una intervenció televisiva tingui un alt índex d’audiència no és garantia de res en absolut. La gent es pot estar cagant en el que ve, mentre ho mira.

Una altra anàlisi és el reflex que aquesta cassolada general ha tingut en les cadenes. ¿Com ens n’han informat? La nit de dimecres, als informatius televisius, hi va haver sordesa absoluta, per exemple, a A-3 TV i a T-5.  A TVE-1, en canvi, al final del Telediario, van abordar, breument, l’assumpte. Ens deien: «Coincidint amb el missatge del Rei ha sonat això en alguns barris», i ens van posar una pinzellada de la sonora protesta. Home, això d’«en alguns barris»  va ser un curiós reduccionisme. Intentem comprendre’ls: havien de fer equilibris i buscar expressions ambigües per minimitzar la sonoritat de la protesta. Com als partits de futbol, quan baixen el so de l’estadi i posen al màxim l’himne perquè no se se sentin les xiulades. Però, almenys, a TVE ens n’han informat, tot i que només hagi sigut «en alguns barris», o sigui, només una miqueta.

Més curiós és com van interpretar la protesta en aquest mateix Telediario: «És contra els comptes opacs del rei Joan Carles» deien. ¡Ah! Això podríem discutir-ho. No estic segur que les cassoles hagin sonat només contra la depredació del cessant o emèrit. Potser també contra la institució mateixa. Un debat seria oportú. No sé si alguna cadena d’àmbit estatal s’atreviria.