El sistema de la corrupció perfecta

Dels molts successos importants que van passar el 2007, que és l’any en què s’ha aturat aquesta setmana Ana Pastor amb el seu ¿Dónde estabas entonces? (La Sexta) voldria ressaltar un moment d’altíssima luminescència: quan ens van relatar que aquell any va esclatar el cas Palma Arena. ¡Ah! Les corruptes martingales que allà es van produir tenien Jaume Matas com a gran artista escènic, entre d’altres.  I el programa ha visitat aquell valerós jutge que es va enfrontar a tots José Castro, i li ha demanat que parli, que recordi tot allò. Ha fet un resum, concís, però d’una intensitat tremenda. Políticament, judicialment i sobretot socialment, el que va dir ens incumbeix a tots. Després d’assenyalar que el gerent del PP, cunyat de Matas, va acabar per reconèixer que hi havia una caixa b en el Partit Popular, el jutge Castro va advertir amb un rictus de tristesa: «Intentem que aquest lucre (llegeixi’s lladronici) es pogués demostrar. Va ser impossible. Cap empresari dirà mai que ha donat diners a algun polític».

Efectivament. Des d’algunes zones de la més alta i poderosa aristocràcia política s’ha aconseguit un sistema de corrupció perfecte. La clau és manejar els nostres diners (impostos) i saber moure’ls. S’afegeix a tota contractació d’obra pública un apartat, opac, de comissions. L’empresari les paga encantat perquè el polític corrupte que firma l’adjudicació li permet, fins i tot li aconsella, elevar el pressupost perquè surtin els números. I guanyen tots. Guanya el partit (una part de la comissió), guanya el polític (una altra part per a ell) i guanya l’empresari, perquè fa l’obra amb un pressupost inflat esplendorosament. ¡Ah! És meravellós. Sistema perfecte. Al cap i a la fi, paguem nosaltres. Democràticament. El poble.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

I el jutge José Castro va concloure: «L’únic que es va poder demostrar és que hi va haver un increment de patrimoni enorme». O sigui, que a Matas només se’l va poder ficar un temps entre reixes perquè no va poder justificar alguna de les colossals compres que feia i el portentós augment del seu patrimoni. A Al Rojo Vivo acaben de fer-se ressò del que acaba de destapar OK Diario: la fiscalia de Suïssa investiga una transferència de 65 milions d’euros de Joan Carles I a la seva llavors parella sentimental Corinna. ¡Ah! Parlant de comissions, sembla que les de l’Aràbia Saudita aquestes sí que eren la pera.