Abraçades sobre esquenes apunyalades

Celebrava Toni Soler a Està passant (TV-3) l’arribada al Parlament dels exconsellers amb puntual permís carcerari, i a l’advertir les abraçades i copets a l’esquena que es donaven entre els presos i els membres del Govern d’ERC i de JxCAT, Soler advertia amb un punt de desassossec: «Ha sigut un moment molt emotiu, ¡però també molt delicat! Entre abraçada i abraçada, Torra i Torrent, cada un, exclamava:  ‘Compte amb la meva esquena que la tinc en carn viva de tantes punyalades’». I ens va inserir llavors l’estampa dels dos presidents –el del Parlament i el de la Generalitat– amb els torsos ensangonats de tantes ganivetades.

¡Ah! És interessant veure de tant en tant a TV-3 el retrat del que passa. Això en els Telenotícies ens ho expliquen sempre edulcorat. Parlen d’una mica de «trencadís» entre els socis del Govern, però més que informar fan de MacGyver, o sigui, la seva missió no és periodística, sinó mirar de convèncer la parròquia que amb una mica de Superglue-3 i de cinta aïllant la destrossa entre processistes s’arregla en un flist-flast. El que està passant entre Waterloo (Puigdemont)  i Lledoners (Junqueras) és un altre exemple d’aquesta fantasia sobre la realitat. Soler ens explicava la setmana passada que si prospera la reforma penal que impulsen Iglesias i Sánchez, és molt possible que a partir del juny Junqueras pugui ser candidat a les eleccions a la Generalitat. I ens va posar llavors en pantalla la imatge de Puigdemont en una ambulància, en llitera, intubat, camí d’un hospital, perquè davant de la idea d’un Junqueras candidat li havia sobrevingut un infart. ¡Ah! No és precisament l’Està passant un programa sospitós d’unionista o constitucionalista. Al contrari. Va néixer com a trinxera –una altra més a TV-3– de l’essència processista, amb l’humor com a camuflatge. No obstant és aquí on de vegades trobem el veritable paisatge del que passa.

Notícies relacionades

Iturralde, a ‘Carrusel’

Als 17

No ens ofereixen en els TN, ni el 60 minuts, molt menys en el FAQS, un resum, un quadro, ensenyant com s’han anat apunyalant aquells que el  6 i 7 de setembre del 2017 es van unir puntualment per, en paraules de Joan Coscubiela, «fer saltar el sistema parlamentari pels aires». Té mèrit que sigui precisament a Està passant on ens ensenyin el que en gairebé tot TV-3 es miren per dissimular.