Carlos Cuevas: «No m'agrada ensenyar el meu cos de manera gratuïta»

Pot ser que Ricardo Gómez, el Carlitos de ‘Cuéntame’, sigui l’exemple més clar de la televisió espanyola de l’actor a qui l’audiència ha vist créixer a la pantalla, però el seu gran amic Carlos Cuevas (Montcada i Reixac, 1995) no es queda enrere. Des que debutés al ‘Ventdelplà’ de TV-3 amb només nou anys, no ha deixat d’encadenar projectes, però, sens dubte, el personatge que més l’ha marcat és l’inconformista Pol de ‘Merlí’, que ara ha agafat el testimoni del seu mentor i protagonitza l’‘spin-off’ de la sèrie de TV-3 a Movistar: ‘Sapere aude’.

Pol ha arribat ara a la universitat per estudiar filosofia, precisament a la mateixa aula de la UB en què vostè ha cursat estudis literaris. ¿S’ha sentit molt reflectit en el personatge? 

¡Sí! A la classe en què rodàvem la sèrie he aprovat, he suspès... No he acabat la carrera, estic entre tercer i quart, però l’acabaré. Recordo el meu primer dia d’universitat: havia quedat amb un amic i no es va presentar, així que estava solíssim. I al Pol li passa el mateix a la sèrie.

‘Sapere aude’ ens mostra un Pol diferent. Comença amb el dol pel Merlí i per primera vegada experimenta l’amor sense ser correspost. 

Recuperar el Pol ha sigut molt bonic, tot i que teníem clar que no podíem perdre el seu esperit, però havíem de fer un pas petit més respecte de la maduresa, incorporar el duel pel Merlí i fer un personatge vulnerable i mal·leable a les situacions que vivia.

El seu personatge va descobrint-se a si mateix al llarg de la sèrie, fins i tot a nivell sexual. ¿Ho ha arribat a entendre vostè? 

Sí, pobret, que se li veu tot malgrat que ell no ho accepta. Ve de l’institut, on tenia un rol molt marcat, i li costa sortir d’aquests marges, assumir la seva pròpia condició i les seves incongruències. M’agrada molt perquè és un personatge que la caga constantment.

Si hagués de triar, ¿es queda amb ‘Sapere aude’ o amb ‘Merlí’? 

Amb la primera, no perquè la protagonitzi jo, sinó perquè els ulls del Pol són els de l’espectador i empatitzes més amb ell. A més, com que hi ha menys personatges, els pots desenvolupar millor.

¿Què queda del professor Merlí en el Pol de ‘Sapere aude’? 

L’esperit de voler conèixer, reflexionar, les ganes de ser un bon professor, un professor que no sigui institucional, sinó irreverent, que plantegi les classes com un debat viu, que no jutja... El Merlí tenia molts defectes, igual que el Pol, però sobretot no jutjava ningú. ‘Merlí’ és una oda a la reflexió, al pensament, a la crítica, un elogi al dubte.

El Pol és, a més, un dels pocs protagonistes bisexuals de la ficció espanyola

És brutal que tanta gent hagi dit que ha sortit de l’armari gràcies a la sèrie o que s’hagi sentit reconfortada amb el discurs del Merlí, que hi hagi pares que s’hagin acostat als seus fills i fills que s’hagin acostat als seus pares... Això és tremendament satisfactori com a actor. Jo no soc sacerdot ni faig ponències, però si un treball pot ajudar algú que em cau bé, com el col·lectiu LGTBI, benvingut sigui. Però el premi és del seu creador, Héctor Lozano.

La sèrie és també una reivindicació de les carreres de lletres. 

Jo he estudiat lletres, en què tenim molta filosofia. De fet, quan vaig fer el primer càsting per a ‘Merlí’, estava a segon de carrera, i vaig pensar: ¡una sèrie sobre filosofia quan jo estic estudiant literatura! El millor d’aquesta sèrie és que fa pensar. He conegut molts autors gràcies a ‘Merlí’ i n’he revisitat d’altres. És una sèrie en què creiem, no és un projecte més. En el meu cas, no la faig com un mercenari.

‘Sapere aude’ fins i tot li treu el punt irònic al futur incert que auguren als estudiants de lletres, quan un dels professors diu als seus alumnes: «¡Benvinguts a una carrera sense sortides!». 

Jo mai m’he volgut dedicar de manera professional a la literatura, però l’he entès sempre com un complement a la meva feina d’actor. Sempre he pensat que com més pogués llegir, millor actor seria, més contextos coneixeria i més capes d’un text podria analitzar. Segurament el mercat laboral és petit, però jo prefereixo ser un bon professor de filosofia que un mal banquer.

El sexe és un altre dels temes importants de la sèrie, amb escenes pujades de to. L’audiència no tornarà a veure igual un retolador fosforescent després de l’escena de la triple masturbació. ¿Com va ser rodar-la?

Hi ha dos barems. Un, la confiança que tinc amb Héctor Lozano i l’equip. I l’altra, la meva preocupació que les coses es facin bé. Per tant, quan llegeixo aquestes escenes, el primer que faig és parlar amb els responsables de rodar-les i mirar com ho farem. Perquè no m’agrada ensenyar el meu cos de manera gratuïta i, amb el meu agent, tinc clàusules importants amb aquest tema. Però considero que, quan és necessari per la trama i explica coses del personatge, està justificat. 

¿Què explica aquesta escena del Pol?

Parla d’un descobriment del personatge, del seu atreviment personal, narra la primera vegada que fa una cosa, explica el que sent respecte d’un altre personatge... Així que no és una escena gratuïta. A més, confiava plenament en el criteri del director, Menna Fité, i del director de fotografia, Joan Benet. Sabia que ho farien de forma fantàstica i amb una llum elegant.

Notícies relacionades

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Eleccions a Euskadi: dama de 90 anys i no se’n perd ni una

Va començar a la tele amb 9 anys. ¿Se sent el ‘Boyhood’

Ara soc el Pol de ‘Merlí’, però durant anys vaig ser el Biel de ‘Ventdelplà’. El que m’agrada és que m’heu vist créixer amb diferents personatges. ¡Espero arribar a ser un dia un actor canós que continua treballant!