TU I JO SOM TRES

Rajoy, a la tele: com a còmic té futur

tu y yo somos tres por ferran monegal / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Des que l’entrevisten pel seu llibret de memòries presidencials, Mariano Rajoy li ha trobat gust a la tele. No fa tant temps odiava les rodes de premsa i les resolia apareixent en un plasma per evitar les preguntes. Però, com que ara el tracten amb un incomprensible bonisme, disfruta i deixa anar comicitats com si fos un artista. Ara acaba d’anar a divertir-se aEl hormiguero(A-3 TV). Mentre ell s’ho passava d’allò més bé, al meu canari flauta Papitu li anaven pujant els colors de les plomes. D’això en diuen vergonya aliena, també en ornitologia. Pablo Motos li preparava les preguntes amb safata. Voluntat de servei. Ell les contestava barrejant fets creïbles amb faules, però amb l’absoluta certesa que no hi hauria repreguntes molestes ni res que el pertorbés. Home, ja sabem que anar a El hormiguero és com qui va al Parque de Atracciones de Madrid. Per això hauria sigut aconsellable fer-li només les preguntes tipus còctel San Francisco. Però, no. Se li va preguntar, per exemple, pel rescat bancari. Va dir: «Vaig haver de nacionalitzar la banca, però la vam privatitzar després. Ara només queda Bankia». Home, aquí algú li hauria d’haver dit que no va nacionalitzar res en absolut. El que va fer va ser injectar al sector bancari més de 60.000 milions de diners públics. Sobre la corrupció, la cosa també va anar d’antologia: «Ens van posar la moció de censura dient que era per la corrupció, ¡però això era només una excusa!». ¡Ah! Llavors Motos podia haver-li posat un trosset de la pel·lícula B, que va emetre La Sexta el dia anterior, en què es transcriu la confessió de Bárcenas dient que Rajoy també rebia sobres amb diners.

La traca final va arribar amb la seva versió del referèndum de l’1-O: «No hi havia ni meses electorals, ni junta electoral, ni paperetes ni res que s’assemblés ni pel folre a un referèndum democràtic. Va ser una pantomima». Podríem coincidir en això, sí. Però, si va ser una simple pantomima, ¿per què va manar carregar amb porres i trets contra la ciutadania, a més de ser una operació dissenyada de vergonya, com molts policies ja van advertir al seu dia? ¡Ah! Rajoy ha après la tècnica de la construcció del relat fake. Aquest estil el coneixem bé els teleaddictes de Catalunya. Crec que Rajoyon més possibilitats televisives té és en el monologuisme còmic. Allí li veig un futur.