Coronel Baños: Goebbels continua aquí

No li diguin fake news, que és una paraula que fins i tot sembla que té un cert glamur. Diguin-li senzillament mentides, trampes, falsedats. El coronel Pedro Baños (La mesa del coronel, Cuatro) acaba de fer-nos un programa important sobre com ens manipulen a base de construir notícies falses, relats falsos i grans mentides. I com ens bombardegen amb tot això des dels mitjans de comunicació, xarxes i pantalles de telèfons incloses.  Baños ha rescatat, per exemple, el decàleg que va crear Joseph Goebbels, ministre de propaganda de Hitler, sobre com influir a les masses i abduir-nos. Vegem quatre dels seus manaments. La simplificació: tots els contrincants o discrepants s’han de condemnar sota un nom comú: són els dolents, els enemics. L’orquestració: la massa és ximple, idiota, de manera que se’ls han d’enviar poques idees, senzilletes, i s’han d’anar repetint contínuament. El silenci: s’ha de tapar, prohibir, qualsevol dissidència o reflexió crítica; el dissident és dolent per a la pàtria. La unanimitat: convèncer que l’opinió que ens inculquen és l’única bona i és la que desitja tota la gent bona del país, o fins i tot del món. ¡Ah! Veient alguns programes i informatius de la tele, aquest estil no sembla del 1940,  sinó d’avui mateix. A més, el sistema Goebbels, amb els anys, s’ha perfeccionat molt. Ara s’afegeix la tècnica de l’emoció per evitar la reflexió. Es construeixen relats falsos que emocionen, i s’aconsegueix anul·lar l’actitud analítica. Advertien en el programa que això ho ha treballat bé el Nobel d’Economia Daniel Kahneman en el seu llibre Pensar rápido, pensar despacio. El pensament ràpid és emotiu, el lent és reflexiu. Ens volen instal·lats al ràpid, permanentment. A la xarxa ja ho han aconseguit.

Notícies relacionades

La família de la mort

El ball de Paloma i Risto

És tan potent la trampa i la mentida que ja no ens podem fiar ni del que veiem. Baños va fer una fotografia del príncep Guillem d’Anglaterra que va córrer com la pólvora pels mitjans. Es veuGuillem fent una pinta. És fals que la fes. Era un enfocament trampós de la càmera. La imatge veritable era Guillem aixecant tres dits, no un. Assenyalava amb la seva mà el número tres.  ¡Ahh!  Ens tenen rodejats. Estem perduts. Aquell axioma de l’apòstol Tomàs, «si no ho veig no m’ho crec»,  que hem donat per bo durant 21 segles, ja no ens serveix.