01 nov 2020

Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Violència de gènere i el pic i pala televisiu

El 25-N i el furgament a la tele

Ferran Monegal

Segueixo amb atenció com la televisió està tractant el 25-N, el dia internacional contra la violència de gènere. No dubto de la voluntat de servei i, sobretot, de la lloable i necessària intenció de denúncia de tots els programes que he vist. Ja són 1.028 dones assassinades des que fa 16 anys va començar aquest dramàtic registre. I això mereix una àmplia i valenta atenció televisiva. Discrepo, això sí, d’alguns tractaments. D’algunes posades en escena.

Espejo público (Antena 3 TV) han decidit entrevistar aquest dilluns Tamara Cubillo, la noia de Guadalajara que va matar el seu maltractador amb un ganivet. Ha sigut recentment jutjada i, afortunadament, absolta, perquè el tribunal va considerar que la seva acció va ser executada en legítima defensa. L’entrevista que li han practicat en la tele, no obstant, semblava buscar més l’impacte, la morbosa descripció dels detalls dels fets. Semblava que furgaven en lloc de tractar el tema amb la delicadesa necessària. Han recorregut, a més, a la recreació de l’apunyalament a base de dibuixos animats. Això sempre és encara més esborronador. Desafortunats dibuixos els que hem vist. Semblaven vinyetes d’un tètric remake de la pel·lícula Psicosi. Unes il·lustracions dibuixades amb el pitjor caire: el de la truculència. Flac servei a aquesta causa, la de la lluita contra la violència de gènere, que la tele hauria d’abordar sempre amb absència d’escabrositat. I sense macabres dibuixets.

DIGUI’M, ¿COM ES DIU FUENTERRABÍA EN EUSKERA? .– Això li va preguntar Gonzo (Salvados, La Sexta) a la portaveu del Bloc Nacionalista Gallec, Ana Pontón. I no ho sabia. A Gabriel Rufián (ERC) li va preguntar: «¿Quina província gallega no té mar?». I tampoc ho sabia. A Aitor Esteban (PNB) li va dir: «¿Quina és la capital de l’Illa d’El Hierro?», i, caram, no hi queia.  Il·lustratiu exercici el de Gonzo. Volia saber si aquests polítics nacionalistes coneixien la resta d’autonomies tan bé com coneixen la seva. No obstant, he de fer una precisió sobre Fuenterrabía, com es coneix en espanyol. Si en basc es diu Hondarribia, així hauria de ser també en espanyol, en alemany o en suahili. Girona no és Gerona. Zaragoza tampoc hauria de ser Saragossa. Els noms no es tradueixen. Ja ho va dir una vegada Carod-Rovira a TVE-1: «No em dic José Luis. Aquí i a la Xina popular em dic Josep Lluís».