Rufián en calçotets, canya al 'dolent'

Està en el punt de mira. L’esbronquen. Li diuen botifler. El fan fora de manifestacions indepes. Estic parlant de Gabriel Rufián. I al Polònia (TV-3), que són delicats i sensibles, li han dedicat un musical per acabar d’arrodonir la batucada. El Rufián polonès cantava: «Mira l’estelada, ja està molt gastada. Amb el PSOE vull pactar i amb els comuns sumar. Vaig canviant de rumb fins a quedar-me en calçotets» i en efecte acaba en calçotets, amb els pantalons pels turmells, i la conya és colossal. ¡Ah! Fer un programa d’humor és fantàstic. Pots dir el que al Telenotícies no s’atreveixen, pour l’instant. Entenguem-nos. ElPolònia és humor, això és inqüestionable. Un humor de trajectòria llarga. I amb bon repartiment del sarcasme. En aquesta mateixa edició vam veure Quim Torraatenent al telèfon una trucada que està sonant. Diu el comunicant: «Vull parlar amb el president». I Torra contesta: «Doncs truqui a Waterloo». O sigui que al Polònia expliquen el que al TN potser algun dia, quan canviïn les consignes, s’atreviran: que l’enrenou el manega l’home de Waterloo, i que qui hi ha aquí és només el seu grum. Malgrat que el procés de vegades escora elPolònia cap a camins menys humorístics i més al servei del credo oficial, aquest esquetxsobre el presidentdemostra que la grapa delspolonesosté un sentit de l’equilibri. Per això van crear l’Està passant, que també és propietat de Toni Soler, i que va néixer com a trinxera. Ho vaig advertir aquí el dia que es va estrenar, fa dos anys. Allà disparen gairebé sempre en la mateixa direcció. La pàtina de l’humor és maquillatge. Aquest és un tema analitzable.

Però és molt mesquí el que va dir l’altre dia Cayetana Álvarez de Toledo a Els matins, quan va tractarSoler gairebé com un lladre perquè «¡la seva productora factura a TV-3 vuit milions a l’any!». El cost dels programes està reglamentat. A TV-3, a TVE i a qualsevol altre canal públic. I Soler, i el seu equip ampli, produeix gairebé 250 programes a l’any. S’equivoca molt Cayetana buscant encanallar l’opinió pública contra ell, per la via monetària. No són els diners, sinó el producte que s’hi fabrica, el que s’ha d’examinar. ElPolònia és un programa humorísticament sa i necessari, de solvència àmplia i contrastada. L’Està passant és instrumental. Forma part de la transformació de TV-3 en un artefacte.