Alegria a casa, 'els Roper' han tornat

Per fi una alegria a Preguntes freqüents (TV-3). Han convocat Pilar Rahola i Josep Cuní, junts, com abans, quan actuaven a 8TV i conformaven aquella parella tan entretinguda i extraordinària. Els Roper, els deien. ¡Ah! Van crear un duet molt simpàtic. Aquesta couple escènica que va ser tan popular, al separar-se va seguir una vida mediàticament distant. A la Pilar li van posar de seguida púlpit a TV-3. Allà hi predica gairebé diàriament amb un èxit –dins del processisme– extraordinari. Cuní va tornar a la ràdio i pica pedra cada dia a la SER, on protagonitza un magazín en llengua catalana i s’ha de llevar de nou, cada dia, a les quatre de la matinada. ¡Ah! Jo crec que aquest tàndem, malgrat la seva bifurcació professional, hauria de ser recuperat. Res és el que era, això és clar, però continuen concitant una atenció bàrbara.

A mi em va agradar el moment que van preguntar a Cuní: «¿Esperes que la resposta a la sentència del procés sigui potent?», i va respondre: «Com a periodista, espero la resposta a la sentència el dia que es produeixi. No penso fer cap prèvia sobre una informació que no tinc». Ho va dir fi, Cuní. Conscient d’on era, va preferir evitar dir: jo no he vingut aquí a especular ni a escalfar el personal fent agitprop sobre una sentència que encara no s’ha dictat. ¡Ah! La Pilar va arrufar les celles. Potser es va sentir incomodada. Va dir: «¡Està circulant que practicaran més detencions!». És a dir, un toc d’alarma. I llavors Cuní va contestar amb suavitat: «L’última vegada que em van convidar a aquest programa també es deia que intervindrien TV-3 immediatament... ¿Han intervingut TV-3? Mira, aquí estem».

Permetin-me un pinzellada sobre l’admirada Pilar. Podria semblar que qüestiono la seva tasca a TV-3. Al contrari. La Pilar té tot el dret a dibuixar la seva versió del que passa ressaltant o esborrant, al seu aire, els colors de determinades zones del paisatge. El problema no és la Pilar. La responsabilitat és de TV-3, que subministra pinzells, pintura i plataforma només a un determinat sector del gremi d’artistes dibuixants. I és clar, sempre pinten i ens venen el mateix paisatge. El mateix relat. Cuní es va acomiadar amb aquest reliquiari: «La Pilar no ha abandonat mai el seu paper de política i activista». I Pilar va contestar: «¡Josep, de vegades m’emociones!». És a dir, aquest apunt de Cuní li ha agradat.