Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Makinavaja, emprenyat amb l'actual BCN

Ferran Monegal

Un altre toc d'atenció a Ada Colau a TV-3. Home, ben mirat, una mica de canya la té merescuda. L’avantatge que l’hi donin a Polònia és que ho fan bé i amb molt enginy i gràcia. Aquesta vegada han ressuscitat Makinavaja. No el Maki d’Andrés Pajares al cine, sinó el Maki de l’autèntic Pepe Rubianes en aquella sèrie de La 2 de TVE (1995-1997), inspirada en el cèlebre còmic d’Ivà. ¡Ah! Quina alegria que ha tingut Papitu, el nostre canari flauta, al veure la resurrecció d’aquells hilarants personatges,  Popeye, la Maru, el Pirata, el Mojamé, el abuelo Matías... que fa 20 anys interpretaven Ricard Borràs, Florinda Chico, Pedro Reyes, Mario Pardo i Llàtzer Escarceller. El paper de Rubianes el recrea Queco Novell. El broda. Maki enyora aquella «dolça bullícia dels 80» i va dir que ara el barri està pitjor que mai. «Barcelona se’n va a la merda. Molta delinqüència. Un ja no es pot guanyar la vida honradament robant bancs», va exclamar. Té raó. Maki és un «xoriço honrat». Ni pega ni apunyala. De tant en tant treu la pistola, però mai ha disparat a ningú. Jo crec que és una pistola d’aigua. I mentre es dolia de la situació de la Barcelona actual, va entrar per la porta Ada Colau (Agnès Busquets), i es va posar a dissimular. ¡Ah! La burla va ser bàrbara. En aquesta arrencada de temporada, els polonesos també li han clavat una bona allisada a Quim Torra, rescatat pel col·lectiu animalista perquè fa un any que està tancat a la gàbia de la Generalitat sense fer absolutament res. Aquesta grapa sana, aquest compromís de l’humor sobre la realitat, contrasta amb l’escapisme de Buenafuente a Late Motiv. També ha començat temporada. Molta brometa sobre Aznar, el PP... Però amb el tema de Catalunya fuig d’estudi, com ve sent habitual en ell.

«EL GERMÀ DE PASQUAL, PEL MAL CAMÍ» .– Circulava Miguel Ángel Revilla amb Bertín Osborne per Cantàbria (Mi casa es la tuya, T-5), i recordant els temps en què Pasqual Maragall el visitava i feien excursions pels Sejos, va exclamar: «Pasqual és un dels homes més intel·ligents que he conegut. Molt català i molt espanyol». Hi havia afecte, en les seves paraules. Va ser diferent quan va parlar del seu germà Ernest«La seva aparició en la vida política el porta pel mal camí». I Revilla va fer una ganyota, disgustat.