«La comèdia ens mereix molt respecte, ens fa por»

A punt de deixar del tot preparada per a l’estrena la seva última pel·lícula, ‘Hogar’, un ‘thriller’ per a la plataforma Netflix protagonitzat per Mario Casas i Javier Gutiérrez, els germans David i Àlex Pastor ja pensen en nous projectes televisius, coproduccions internacionals de les quals encara no poden donar detalls, però sí assenyalen que són molt interessants.

No han acabat una producció i ja pensen en una altra. Això ha de ser molt aclaparador... És una mica estressant, sí, però són els malabarismes que van una mica amb les pegues de la professió, i també cal tenir en compte si dirigeixes o no la producció. Ara estem solucionant alguns temes de la pel·lícula de Netflix ‘Hogar’, que és un ‘thriller’ dramàtic molt realista. Estem en la postproducció, la barreja de so, els efectes especials.... La pel·li l’entregarem ben aviat a Netflix, i després ells decidiran quan s’estrena, no en tenim ni idea.

Han aconseguit un gran prestigi gràcies a les seves pel·lícules ‘Infectados’ i ‘Los últimos días’, o els guions de sèries com ‘Eternal’ i ‘Incorporated’. -¡Uf! La comèdia és molt difícil, i ens fa molta por. La veritat és que ens encanten les comèdies com espectadors, i admirem molt als que les fan, però no sé si ho aconseguiríem...

Bé, alguna cosa que hem fet ha tingut un toc d’humor. En aquesta útima pel·lícula, ‘Hogar’, hi ha tocs d’humor negre, però una comèdia..., no sé, li tenim massa respecte com per prendre-nos-ho a la lleugera. És un art, una ciència, i ens fa molta por.

Han treballat tant en el cine com en la televisió. ¿Hi ha diferència gaire diferència? Cada projecte és un món, però una pel·lícula per a sales de cine és molt diferent de les sèries que escrivim per a la cadena SyFy. Però hi ha tants models com projectes.

Sí, però si en lloc de sèries són pel·lícula, no hi ha diferències. La de Netflix l’hem afrontat com una pel·lícula qualsevol. Perquè el procés, avui dia, és el mateix.

¿I quines són les diferències que encara existeixen per fer una sèrie? A les sèries has de tenir molt en compte com acabes cada episodi, perquè hi hagi una sorpresa, un enigma, una cosa que enganxi l’espectador perquè vulgui veure el següent episodi. Però per exemple, es dona el cas que a França hi ha sèries amb episodis que s’emeten de dos en dos, per això en aquestes sèries has de tenir en compte com acabar els episodis parells, no els senars... ¡Ah!, i als EUA també s’ha de tenir molt en compte els talls publicitaris en les sèries de cadenes comercials.

¿I què opinen d’aquesta guerra que s’han declarat alguns cineastes de prestigi, que es neguen a acceptar que una pel·lícula s’estreni directament a les plataformes sense passar per les sales?  La intenció de protegir les sales de cine i veure pel·lícules en pantalla gran l’entenc i la respecto, però per motius aliens a l’‘streaming’. L’assistència a les salespatia un declivi evident. I sobretot deixar d’anar a veure certes pel·lícules... És el cas de Netflix, que s’està convertint en el rei de la comèdia romàntica, i feia molt temps que no s’estrenaven bones comèdies romàntiques a les sales de cine. Així, aquestes plataformes estan donant vida a un conjunt de gèneres en declivi, i ho fan amb uns pressupostos que, lamentablement, els circuits tradicionals ja no assumeixen.

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

No crec que ens afavoreixi, a nosaltres com a indústria, que hi hagi aquestes batalles internes. Al final, per a mi, una pel·lícula és una pel·lícula. A excepció d’aquestes superproduccions que són ‘blockbusters’, els espectadors veuran el 90% de les pel·lícules en pantalles que no són sales de cine; i això és independent de Netflix, d’Amazon... La majoria de la gent no passa per taquilla. Tret de produccions com ‘Los Vengadores’, la majoria del públic consumeix a casa.

¿Consideren que la producció de televisió ofereix una qualitat similar a la del cine per a sales? Hi ha sèries que es podrien veure en pantalles de cine, com les últimes temporades de ‘Joc de trons’, i m’estranya que no ho hagin fet, perquè estic segur que hi hauria gent que hauria pagat per veure-les així. El cine i televisió cada vegada són menys diferents... Les pel·lícules de Marvel, amb la seva narrativa serialitzada, ja tenen estructures televisives... Tot s’està barrejant.