Anar al contingut

EL FENÒNEM DE L''STREAMING'

Les plataformes també tenen la seva bombolla

El 'boom' de la televisió per internet provoca una saturació d'ofertes

Els experts preveuen una 'guerra' que guanyarà el que tingui millor contingut

Manuel de Luna

Les plataformes també tenen la seva bombolla

AMAZON HANDOUT

Amb el llançament oficial aquest dilluns, 22 de juliol, de MiTele+, del grup audiovisual Mediaset España i que inclourà tot el futbol d’elit, el ‘boom’ de la plataforma de televisió de pagament continua creixent cap a l’infinit, i més enllà. Però el que sí que és finit és la butxaca i el temps dels consumidors, àvids de bona ficció, però incapaços d’assumir la inabastable oferta de sèries i pel·lícules que arriben per internet. Netflix va sacsejar el mercat, però ja abans existia a Espanya Wuaki (ara Rakuten), i Telefónica també va provocar un altre terratrèmol amb el seu Movistar+. Però ja s’anuncien noves oferta de categoria sideral: Disney+ al novembre, Warner (com a HBO Max), la BBC i ITV (amb BritBox), a finals d’any, a la primavera del 2020, AppleTV+ també està a punt de caure, sense oblidar-nos de YouTube i BritBox, de la BBC britànica, que sortirà a finals d’any. L’oferta és, sens dubte, desmesurada.

 “Hi ha un excés de plataformes”, afirma rotund Mikel Lejarza, Doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Complutense de Madrid. L’expresident d’Atresmedia Cine i actual assessor d’Atresmedia Studios, considera que l’origen d’aquest ‘boom’ és el resultat d’una “defensa corporativa”.

“Les empreses més importants audiovisual han reaccionat davant del canvi de model de la distribució de continguts –explica–. Les grans companyies del sector no volen quedar-se al marge com a simples proveïdors de continguts per a Netflix o Amazon. Volen la seva part del pastís i de passada defensar el seu estatus”.

Elena Neira, professora d’Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, també coincideix amb Lejarza que hi ha una bombolla al sector, i que tot va començar amb Netflix, que va revolucionar el mercat amb el seu model d’explotació de continguts.

Presentació de la futura plataforma AppleTV+ a Cupertino (Califòrnia), el 25 de març passat.  / MICHAEL SORT (AFP)

Tots dos també consideren que el sisme submarí el va provocar Netflix quan va començar a produir les seves pròpies sèries i pel·lícules. “Va posar en perill el negoci tradicional de les grans productores, que han reaccionat plantant-li cara –assenyala Lejarza–. I ho han fet de forma espectacular, com és la compra de Fox per part de Disney per fer front a Netflix –exemplifica–. És una cosa brutal, és com si el Madrid comprés el Barça o viceversa”. 

En aquest nou panorama, Neira i Lejarza tenen clar que no hi ha lloc per a tothom. “Hi ha un excés d’ofertes”, diu l’exdirectiu d’Atresmedia, qui augura “una gran batalla” en la que al final “guanyarà el que ofereixi el millor contingut, com sempre ha sigut”.

“Sens dubte el contingut original és el secret”, corrobora Neira, tot i que considera que aquesta ‘guerra’ per l’audiència no serà tan cruenta, i s’atreveix a predir que “Netflix acabarà fusionant-se amb un altre gran grup”, i no precisament en inferioritat de condicions: “Netflix ha sigut molt hàbil amb la seva estratègia d’explotació de l’‘streaming’. Va veure amb claredat la importància de tenir producció pròpia, a més d’un bon catàleg, i ha sabut apostar per la tecnologia, i té un servei a l’usuari còmode, efectiu i senzill que és imbatible”, assenyala la professora, que opina que no és la plataforma que més patirà la competència. “HBO no té avui dia un servei tecnològic al client millor que Netflix, és més ‘pobre’, i ja veurem quin serà el de Disney+. I, és clar, el catàleg propi, que serà la clau”, apunta.

L’elecció d’ofertes 

“No veig una família normal subscrita a set plataformes”, afirma Lejarza, que sí que s’atreveix a predir que, en no gaire temps, anirem cap a un model en què seran les empreses de ‘telecos’ les que arbitraran en aquest panorama com a mitjancers de totes les plataformes i el consumidor. “La ‘teleco’ cobrarà en funció de diferents accessos, per exemple 50 euros per 40 pel·lícules i 60 hores de sèries al mes de totes les plataformes, un preu que variaria en funció del nombre d’hores subscrites, com ara fan amb el nombre de megues”.

Neira també apunta cap a una solució similar: “Al final treballaran com a canals de pagament i agregadors de continguts de forma gairebé individualitzada”. I incideix en un detall vital: “L’usuari mitjà opta per comoditat abans que l’excel·lència. No persegueix contínuament totes les novetats. Amb accessibilitat, un bon catàleg i bones produccions pròpies en té prou, i és com s’aconsegueix retenir-lo. I això és al que juga Netflix –acaba–, a mantenir un contingut original i, a més potenciant oferta local, com és el cas de ‘La casa de papel’, com a fenomen mundial, o ‘Paquita Salas’, per a un consum més intern. Això sí, a uns preus que són un autèntic disbarat... Es calcula que per a aquest any es gastaran uns ¡12.000 milions de dòlars en sèries i pel·lícules! Financerament, Netflix s’està endeutant moltíssim, però són els líders, i encara tenen un marge de creixement. A veure què hauran de gastar-se els altres per desbancar-la”.       

El declivi de la tele tradicional

Un altre dels canvis que planteja aquest nou panorama audiovisual és el complicat futur de la tele tradicional. “No fa tants anys, el mantra que es repetia fins a la sacietat al món de la televisió era: ‘Fem tele per vendre publicitat’. Ara es tracta de vendre contingut, i que et paguin per veure’l –explica Lejarza–. I això ha obligat a canviar l’estratègia a la tele en obert, que intenta no perdre pistonada reconvertint-se en subministradora de continguts, és a dir, produint ficció per a altres plataformes. El debat és si poden competir amb producte local amb produccions internacionals –planteja–. El futur de la tele en obert és compromès, i especialment el de les televisions públiques com TV-3 o TVE. La BBC britànica ja està preparant la seva pròpia plataforma, però a Espanya... ¿on queda l’oferta local? ¿Qui defensarà la nostra cultura audiovisual?

“Ho tenen molt malament”, sentencia Neira, que veu pels últims moviments (creació de les seves pròpies plataformes) que estan prenent consciència del que està per arribar. “Les plataformes han demostrat que la ficció no té sentit amb publicitat”.  

Un altre problema afegit a aquesta saturació de plataformes és el més que possible repunt de la pirateria per poder accedir potser de cada casa, sense haver de pagar per totes. Quan va aparèixer Netflix, es va produir una important caiguda de la pirateria, precisament perquè oferia bon producte amb bona qualitat a un preu assequible i sense problemes. “Però en el futur pot variar, sobretot per als més seriòfils”, reconeix Lejarza.

La professora de la UOC no veu tan clar que hi hagi un repunt de la pirateria, “ja que ara hi ha molt contingut alternatiu”, i insisteix en l’usuari mitjà –“que no som nosaltres, els que estudiem o treballem al sector”. I insisteix: “A aquest consumidor no li interessa veure l’últim i més nou, sinó tenir una bona oferta i, sobretot, comoditat... Ja veurem si puja la pirateria”.

Madrid, capital europea de les sèries

Netflix, Paramount, Mediapro... Els principals productors audiovisuals estan arrelant un rere l’altre a Madrid, la nova capital europea de la sèrie gràcies a l’èxit de ficcions espanyoles com ‘La casa de papel’, el seu gran èxit mundial en espanyol.

“L’habitual era produir dos o tres sèries a l’any, però era inimaginable que un estudi com el nostre en produeixi deu a l’any, reconeix Javier Pons, responsable de The Mediapro Studio, a AFP. La seva empresa està preparant una nova comèdia per a HBO i té diversos projectes amb altres plataformes.

La capitalitat de Madrid com a centre de producció es va consolidar amb el desembarcament de Netflix, que el mes d’abril passat va inaugurar a Tres Cantos els seus primers estudis europeus, un complex de 22.000 metres quadrats del grup espanyol Secuoya, on s’ha rodat part de la tercera temporada de ‘La casa de papel’, la producció no anglesa més vista a la plataforma nord-americana.

I aquesta capitalitat ja té el seu impacte econòmic. Segons PricewaterhouseCoopers (PwC), la producció de sèries ha permès augmentar la inversió de 429 milions d’euros el 2015 (amb 38 sèries produïdes), als 655 milions el 2018 (amb 58 sèries). Segons PwC, que pronostica que la producció continuarà creixent, el nombre de llocs de treball directes i indirectes podria augmentar dels 10.000 del 2015 a més de 18.000 en els pròxims anys, si es manté la moderació de sous en el sector, baixos comparats amb altres països.

A més de Netflix, un altre dels grans dels EUA, Viacom (Paramount, MTV...), ja va anunciar a l’abril que Madrid es convertirà en un dels seus centres de producció en espanyol.

“Hi ha una clara tendència de consum de contingut en espanyol”, explica a AFP Laura Abril, directora de Contingut per a Espanya i Portugal de Viacom. I les dades de PwC ho corroboren: per al període 2018-2022 prediu que les plataformes creixeran més als països de parla hispana que als EUA o el Regne Unit.

Temes: Sèries