TVE necessita un 'brexit'

Si a Anglaterra la possibilitat del brexit està generant una situació caòtica, a TVE passa exactament al revés. Està en estat caòtic precisament per no haver començat un brexit, una desconnexió. ¿Desconnectar-se de què? De la política, naturalment. L’administradora única i provisional, Rosa María Mateo, va acceptar fer-los el favor de cobrir-los un impàs de tres mesos. Ha passat un any. ¡Ah! Una provisionalitat tan eterna és una desgràcia més que una solució. Un any amb pals a les rodes, sense possibilitat de planificar ni la compra d’una partida de micròfons, amb forces polítiques creuades en contra seusotmetent-la a les tortures de les comissions parlamentàriesen forma d’interrogatoris, i amb llistes de noms surrealistes a l’espera de destinació que van circulant des de fa mesos, cada un volent ser el capitost de RTVE, i cada un avalat per la facció política corresponent. Resultat: una caiguda en picat de l’audiència –TVE-1 va tancar el mes de juny amb una quota de pantalla que no va arribar ni al 9%– i una graella de programació més desballestada que eficient. A batzegades.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

Aquest nou programa d’esquetxos  humorístics amb el segell José Mota &  Santiago Segura, per exemple. Es diu Hoy no, mañana.Hoy no, mañana En efecte, esperem al programa de demà perquè el d’avui és de pena. Mota i Segura no són precisament uns inexperts. Coneixen la partitura de l’humor. Tenen talent. Saben quines tecles tocar perquè el concert sigui d’interès. Però els ha sortit un recital pàmfil, tou, pla, sense profunditat. Més que blanc, diluït, que és una altra cosa. Aquest esquetxsense ganxo sobre Franco i el Valle de los Caídos. Aquest altre sobreCristòfor Colom, caspós fins i tot en la seva posada en escena. L’únic cop aprofitable ha sigut el minimusical sobre el brexit. Els ha sortit una metàfora sobre la mateixa TVE sense pretendre-ho.

La dependència política és letal per a la salut d’una cadena. La continuada incertesa sobre el pròxim Govern irradia a TVE el mateix clima aclaparador que hi ha ara mateix a la Moncloa. L’única sortida és elbrexit. Fer de les televisions públiques –totes– un lloc aliè a l’apropiació política. Un lloc construït per professionals de la informació, de la cultura i de l’entreteniment. ¡Ah! Hi ha dies en què em poso a somiar. El pitjor ve després, quan desperto.