'El cuento de la criada' torna menys violenta i més transgressora

Es presenta com una distopia (visió apocalítptica del futur), però les desassossegants relacions amb l’actual deriva de la societat cap a plantejaments populistes i ultraconservadors, unit a la seva excel·lent qualitat de les interpretacions i la posada en escena, han fet de la sèrie 'El cuento de la criada', alguna cosa més que un èxit mundial de la de televisió: un referent per denunciar cap a on anem. I en aquest context, aquest dijous, 6 de juny, la plataforma HBO estrena a Espanya la tercera temporada de la producció basada en la novel·la homònima que la visionària Margareth Atwood va escriure el 1985.      

Segons s’ha avançat, aquesta tercera entrega presenta menys violència explícita, però és més transgressora en un moment en què l’empenta del moviment feminista contrasta amb l’onada de lleis antiavortament als EUA. "Aquest juny sigues testimoni del naixement d’una revolució", anticipa l’avenç de la nova trama, que arriba mesos abans del llançament del llibre ‘Los testamentos’, que continuarà els fets narrats per Atwood a la seva primera obra: un futur en què les llibertats estan restringides i les principals víctimes són les dones, utilitzades com a serventes i ventres gestants a mercè dels seus propietaris.

Amb la tercera temporada, la sèrie té el repte de mantenir l’èxit que l’ha convertit en una icona política, aixecada gràcies a alguns dels premis més anhelats en la indústria com el premi Emmy al millor drama i diversos Globus d’Or.

Al tràiler de la nova tanda d’episodis (13 en total) apareix June, la protagonista interpretada per Elisabeth Moss ('Mad men', 'Top of the lake'), més resolta i segura. "Si canvio les coses, necessito aliats amb poder", diu June entre escenes de reunions, cites clandestines i converses que anticipen el que s’està gestant en el fictici estat de Gilead.

L’expectació per saber com continuarà la seva revolució contra el sistema va arribar a tal punt que el primer aperitiu de la trama va ser estrenat davant de milions de persones en l’intermedi de l’última Superbowl.

El despertar de la protagonista deixa una intenció clara: "Mai haurien d’haver-nos donat uniformes si no volguessin que fóssim un exèrcit". Aquest abillament que porten les criades per assenyalar la seva condició de mer objecte reproductiu es transformarà en un símbol de poder i el més important: d’unió davant de l’enemic."La lluita de June ha sigut molt personal fins ara: tot per la seva supervivència, la del seu fill per néixer i la de Hannah", va explicar el productor de la sèrie, Warren Littlefield, al diari 'The Guardian'.

Segons Littlefield, la protagonista serà ara una part activa de la resistència que provarà de reunir forces per lluitar contra el règim. Fora de la pantalla, en la vida real, aquest vestit a què es refereix June s’ha convertit en una referència habitual en les protestes feministes dels EUA i d’altres països. Així, en aquests mesos, en què una onada de severes lleis antiavortament que desafien la legalització del 1973 s’estén pels EUA, diverses manifestants han aparegut disfressades amb la còfia blanca i el davantal vermell per denunciar el retrocés en llibertats.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

Els responsables de la sèrie, entre els quals es troba la mateixa Moss, són conscients que alguns seguidors es van sentir incòmodes amb certes escenes de brutalitat de la segona temporada. "En aquesta, la brutalitat en pantalla s’ha reduït", va avançar el productor executiu, Bruce Miller, que va reconèixer que en l’anterior entrega el termòmetre de la violència va pujar, però perquè "June va passar un any realment difícil".

Es dona la circumstància que, el pròxim mes de setembre, Margareth Atwood publicarà un nou llibre, 'Els testaments’, que, 34 anys després, continuarà els fets narrats a 'El conte de la serventa'. En aquesta nova novel·la, que tindrà una continuació diferent a la que ofereix l’adaptació televisiva, farà un salt temporal de 15 anys.