La 'tournée' de l'Ernest, i l'Ada vigilant

Aquest cap de setmana, l’alcaldable Ernest Maragall ha fet un minitour molt interessant. Dissabte va ser a TV-3, i diumenge, a La Sexta. Seria injust dir que va per les teles per anar autoproclamant-se alcalde de manera virtual. Però se li nota, això sí, una convicció íntima, molt bonica, que l’alcalde serà ell i ningú més. Dissabte, al Temple del Palmar de Troia FAQS (TV-3), va estar molt solt. És natural, jugava a casa. Tot just asseure’s, va dir que estava segur que seria alcalde “per respecte a la decisió dels ciutadans”. ¡Ah! Per fortuna no es va entrar a analitzar quants vots li han donat els barcelonins a l’independentisme, perquè aquest recompte és terrible, com ja va demostrar la senyora Budó i la seva genial invenció de la nova matemàtica. D’aquesta conversa el que més ens va agradar a casa va ser quan Maragall va insinuar que hi ha muntada “una operació d’Estat” per evitar que un independentista sigui alcalde. Cristina Puig es va alarmar. “¿Qui hi ha al darrere, qui...?”, li va demanar, ansiosa i trastornada. “Collboni i Valls –va advertir ell–. Tots dos estan en perfecta dependència dels seus socis espanyols”. ¡Ah! Va ser un avís que, dit des del Temple FAQS, va retrunyir de manera colossal. Ni traient pel plató Llucifer i Satanàs en unes gàbies, haurien aconseguit horroritzar-nos més.

Aconseguit l’objectiu a casa, Maragall va emprendre el viatge cap a les tenebres exteriors i 24 hores després ja era a Madrid, amb Ana Pastor (El objetivo, La Sexta). D’aquesta entrevista els analistes polítics han ressaltat el que va dir Maragall de JxCat: que no vol veure’ls ni en pintura. Home, jo estic amb ell. Després del que li va dir Elsa Artadi, retraient-li l’edat, i que és tan gran que quan va entrar en política els seus pares –els d’Artadi– encara no estaven casats; home, després d’això, jo als de JxCat tampoc els donaria ni aigua, ni ratafia ni res. Va ser molt iridescent quan Maragall va dir que per ser el candidat més votat havia de ser alcalde. Ana Pastor li va respondre: “No sempre passa això. Recordi que la més votada a Catalunya va ser Inés Arrimadas i no va aconseguir la presidència. ¡Ahh! De vegades, hi ha exemples que fastiguegen una barbaritat. Durant la conversa, una gran foto d’Ada Colau  va anar apareixent al fons del plató, com si estigués vigilant. Oportuna inserció. És Colau la que té la paella pel mànec.