Sala Martín: tu menja pollastre, jo llagosta

Reaparició de Xavier Sala Martín a TV3 (FAQS).  Home, el trobàvem a faltar. Aquest economista és molt pintoresc: explica les qüestions monetàries amb el mateix criteri que utilitza per triar el color de les seves americanes. O sigui, va a la recerca de l’impacte. Per aquesta ocasió va triar el groc com a port indumentari. Una declaració de principis que no enganya. El van convidar perquè celebrés la victòria de l’independentisme a les eleccions de la Cambra de Comerç. Ho va celebrar tirant petards contra qui considera que són espanyolistes nefastos. Del president de la Cambra de Comerç d’Espanya, José Luis Bonet, va dir: “Aquest senyor Bonet, de Freixenet, no només ens diu a tots el que hem de votar sinó que ‘renya’ els seus treballadors si voten el que a ell no li agrada. És un cacic del segle XIX”. També al ministre Borrell, que és el seu Satanàs particular,  li va dedicar un breu reliquiari. Va dir que discutir amb ell és com discutir amb una paret.

Però el més entretingut de Xavier Sala Martín són les metàfores. ¡Ah! Es deleix per la metàfora. Parlant del famós dèficit fiscal que, segons ell, Espanya practica contra Catalunya de manera molt injusta i canalla, li va dir a Cristina Puig: “Imagina’t que tu i jo anem a sopar i posem 10 euros de fons comú. I resulta que tu sopes pollastre, per valor de cinc euros. Però com que queden 15 euros del fons comú, ¡jo sopo llagosta!”. ¡Ahh! Jo crec que laCristina no tornarà a menjar pollastre en molts anys.

Un altre cop impactant va ser quan va enviar aquest retret a l’afició blaugrana: “Us vau carregar Laporta, ¡a ell, que va ser qui us va portar a la glòria!”. O sigui, atents que potser tornarà ¡Al loro! d’aquí no gaire. Però el moment que més ens va agradar a casa va ser quan li van preguntar si la independència portaria Catalunya a una gran crisi o a unarenaixença monetària colossal. Va contestar, entusiasmat: “Ho he estudiat. Un govern català portaria grans beneficis als catalans”. A mi em va semblar que en aquell instant fins i tot les mampares decoratives del plató, emocionades, vibraven.

Notícies relacionades

Al final, ¿qui mira la tele?

L’Editorial de Cristina Villanueva: El sentit de la justícia

A l’acabar aquesta virtuosa missa d’El Palmar de Troya FAQS, el meu canari flauta Papitu, que ha estudiat economia a l’acreditada acadèmia Els rics són més guapos, em va xiuxiuejar: “Recorda el que deia Galbraith: l’única funció de la predicció econòmica és fer que l’astrologia sembli una mica més respectable”.