TU I JO SOM TRES

'Got Talent': va guanyar l'animador, és a dir, Santi Millán

tu y yo somos tres por ferran monegal / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Elles, les senyores del jurat, es van vestir de gala. Risto va triar sortir disfressat d’una espècie d’imitació del capità aranya. I la nit va transcórrer amb molt èxit i va aconseguir una audiència extraordinària. ¡Ah! Tele 5 ha sabut construir aquest final de temporada de Got Talent amb la precisió dels mestres rellotgers de Ginebra. En aquesta gala, ja no hi havia frikis, ni desgavell ni números cafres. Això era per omplir setmana a setmana. Per guanyar un plus d’audiència a través del disbarat. Ara, a la final, actuacions afinades. Segons el meu parer, la guanyadora hauria hagut de ser la cantant lírica Cynthia Zebaze, camerunesa que va arribar en pastera a Espanya. Va fer una Butterfly estimable. El segon lloc hauria hagut de ser per al clown Cucko (Francis J. Quirós, artista nascut a Mèrida), que treballa la poètica del pallasso a l’estil clàssic i aconsegueix repunts de gran sensibilitat. I el tercer premi jo l’hi hauria donat a la cantant Mariela. Sota una escenografia dels ponts de París, va interpretar La vie en rose, de la Piaf. Tot això, quant al talent artístic.

Notícies relacionades

Pel que fa al talent televisiu, el premi s’ha de donar a Santi Millán. Va ser el gran entertainer del programaentertainer. Simpàtic, enginyós, empàtic, àgil..., tant entre bastidors com entre el públic o a l’escenari, el seu paper ha sigut fonamental per fluïditzar i dinamitzar aquest programa. Prenguin nota els constructors de talent shows i similars: l’animador és la clau, a més d’un bon càsting de criatures concursants. O sigui, l’enginy ha funcionat. Tant és així que a l’acomiadar la final, Millán ens deia: “I la setmana que ve... ¡ja estrenem la nova temporada!”. ¡Ah! A Mediaset no estan de punyetes. Quan una formula els funciona, l’espremen i encadenen temporada rere temporada. Sense pietat.

¿I EL DEL CANADÀ?– Avui els hauria hagut de parlar de com TV-3 continua passant de puntetes –o sigui, una forma d’ocultar– la caiguda de JxCat. I també de com dissimula i amaga el que li han dit a Puigdemont les autoritats del Canadà: que no aparegui per allà ni disfressat. En realitat, jo podria fer cada dia una columna dedicada a les trampes i adulteracions de la seva. El meu estimat Sergio Fidalgo ha escrit un opuscle titulat 50 ‘hazañas’ de TV3 i sol és la punta d’un iceberg tremend i colossal. Però m’ha dit el meu canari flauta que m’ho prengui amb calma. I li faig cas.