Excitació a TV-3 si el 'trifatxet' governa

Avançant-se al que podria –o no– passar en els pròxims dies, després del recompte de vots, Toni Soler ha escenificat a Està passant un escenari curiós: que el trifatxet acabi formant govern i actuï tancant TV-3. ¡Ah! Contra el que podríem imaginar, el sarcasme de Soler i del seu equip va consistir a mostrar-se alegres i contents en lloc de tristos i alarmats. I traient un espectacular maletí ple de bitllets de 500 euros –que és el que TV-3 els paga pel programa, ens van dir–, van procedir a llançar els bitllets pels aires, i a gastar-se els diners amb un entusiasme i una joia formidables. ¡Ah! Aquest esquetx té dues lectures d’interès.

La primera –almenys així m’ho sembla a mi– és un missatge de Soler als que –fins i tot dins de l’independentisme– li han estat llançant punyals i retrets pels diners que rep de TV-3 la seva productora, Minoria Absoluta.  És un tema molt mesquí i molt miop. Mai m’haureu sentit a mi, ni a la tele, ni a la ràdio, ni haureu llegit en aquesta columna, ni una paraula, ni una mossegada, sobre aquest assumpte dels diners. El talent s’ha de cotitzar. És un bé escàs, a la tele. I tant a Polònia, com a Està passant, han demostrat que el tenen. El que s’ha d’observar no és l’import de la factura dels creadors, sinó el que hi construeixen. Analitzar si la grapa, la ironia, i si em permeten, la conya, es reparteix equitativament sobre els uns i sobre els altres. Això és el que una tele pública ha de cuidar amb un exquisit sentit de l’equilibri. Està passant ha tingut tardes d’activisme de trinxera –a Polònia, menys–, però és glòria comparat amb les intoxicacions que es practiquen a El Palmar de Troya FAQS, produït per El Terrat de Buenafuente, que ni tan sols és un programa d’humor.

La segona lectura de l’esquetx , aquesta alegria davant la possibilitat que el trifatxet intervingui TV-3, és una paròdia molt intel·ligent d’allò que us vaig explicar quan el 155 de Rajoy:  sembla que algun directiu de TV-3, i de la Corpo, esperaven amb càmeres i molta fruïció l’arribada de tanquetes a Sant Joan Despí. ¡Ah! Un atac d’aquestes bàrbares característiques hauria sigut impagable per reimpulsar el moviment indepe.

A l’hora de tancar aquesta columna, no ha acabat encara la votació.   Espero amb gran interès la interpretació sarcàstica que en faci dilluns, a Està passant, Toni Soler.