Joc de 'tronistes'

Després de 20 mesos de tensa espera, per fi ha arribat l’anhelat hivern per als milions de seguidors que reuneix aquest fenomen mundial que es diu ‘Joc de trons’, i que aquest dilluns inicia el seu principi del final. Una vuitena i definitiva temporada el desenllaç de la qual és un secret d’estat i que, com és habitual, no deixarà a ningú satisfet i provocarà irats debats.

 Els creadors de la sèrie, el Sr. B. Weiss i David Benioff, han arribat a dir que van dissenyar el final de la sèrie fa cinc anys. Costa de creure, però sigui quin sigui aquest desenllaç, els xiularan les orelles allà on s’amaguin(«Penso estar molt borratxo i molt lluny d’internet», ha confessat Benioff).

 Però tot aquest paperot forma part del negoci, com bé sabia el genial Oscar Wilde: «Que parlin, tot i que sigui malament, però que en parlin». Doncs això.

Hi ha tants finals possibles com fans té aquesta producció. Però el que realment interessa saber és qui s’asseurà a l’ambicionat Tron de Ferro i serà tronista major dels Set Regnes. Costa apostar per un o un altre, o una o una altra, perquè tothom ha fet prou mèrits per ser per ser més odiat/da que respectat/da.

Confesso que l’únic que em produeix esgarrifança és el Rei de la Nit. I no perquè sigui lleig (que ho és), sinó perquè ve a ser la representació d’una trista realitat:  unes persones que, amb molt ardor guerrer i patri, venen, també del nord, a posar-nos en ordre.

Deixant al marge com es tancarà aquesta sèrie, el que sí que es pot assegurar és que ningú, ni els mateixos creadors s’haguessin pogut imaginar el cop de pilota que ha significat.

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

Però compte: a la tele de pagament. Ara que ‘Joc de trons’ està fent història, val la pena recordar que Antena 3 va estrenar el 2012, i a la franja de ‘prime time’, la primera temporada d’aquesta sèrie. I va ser un absolut fracàs.  ¿Un mal moment? Potser, però resulta curiós que cinc anys després, una producció titulada ‘La casa de papel’ passés gairebé de puntetes (també per A-3) i que, després de la seva adquisició per part de la plataforma de pagament Netflix, s’hagi convertit en la sèrie espanyola més vista en el món; i com a cirereta, guardonada amb el Premi Emmy internacional a la millor sèrie. 

Potser és que hi ha dues maneres de veure la tele. I potser per això existeixen dos tipus de tronistes: els de la tele de pagament i els de la tele de tot gratis.