'Nuestro planeta', tanta meravella per salvar

En clàssics moderns del documental de naturalesa com 'Planeta Tierra 2' i 'Planeta azul 2', David Attenborough solia esperar al final de cada episodi per donar-nos el toc d’atenció sobre les nostres responsabilitats com a terraqüis. A 'Nuestro planeta', un encreuament més urgent de les dues produccions, recorregut revelador per hàbitats terrestres i submarins, Attenborough ens canta la canya més sovint. "Encara queda temps, però no podem continuar donant per feta l’estabilitat de la naturalesa", afirma Keith Scholey, antic cap de la unitat d’història natural de la BBC i cofundador de Silverback Films, que ha produït, aquesta nova sèrie per a Netflix, en col·laboració amb la WWF.

¿De veritat que encara queda temps? "Al llarg de la sèrie, mirem de suggerir a la gent maneres d’ajudar a salvar el planeta. Per exemple, buscant tonyina sostenible. Ara mateix, un dels problemes més grans a què ens enfrontem és la sobrepesca i la destrucció dels hàbitats marins. Una fet només solucionable amb un acord global. No deixa d’estranyar-me que als anys 80 poguéssim salvar les balenes en una sola reunió [el 1986, la Comissió Balenera Internacional va prohibir la seva caça comercial], però ara no siguem capaços d’arribar a un acord sobre pesca".

El tigre siberià en HD

'Nuestro planeta' és un nou pas endavant en la filmació de la naturalesa. Les càmeres no deixen de millorar, la qual cosa permet, per exemple, "rodar a la jungla de nit a tot color, una cosa impensable fa només una dècada". En altres casos, no és la nova tecnologia 4K el que obra el miracle, sinó l’avenç en qüestions de busseig: "Gràcies a uns 'rebreathers' [sistema de respiració de circuit tancat] que manllevem de l’Exèrcit britànic, vam poder passar un munt de temps sota l’aigua; quatre, cinc o sis hores, molt més en comparació amb l’única hora que permetia un tanc de busseig".

¿Què podem veure a 'Nuestro planeta' que no ens hagi mostrat cap altra producció? "A cada episodi –promet Scholey– hi ha una cosa més o menys nova. Per exemple, mai abans s’havia capturat en alta definició l’esquiu tigre siberià [Ho busquin en l’episodi 'Bosques'], dels que ja en queden molt pocs, menys de 600".

La naturalesa té un curs

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Capturar aquest tigre siberià i moltes altres espècies requereix una paciència sobrehumana. També desconnectar una mica l’empatia. Segons Scholey, no es permeten influir i interferir en els designis de la naturalesa. El que significa que no, aquest pobre pollet de flamenc amb les potes carregades de sal solidificada no va sobreviure. "Ens guanyem la vida observant i filmant, i hem de ser respectuosos amb el curs de la naturalesa. Però mirem de no recrear-nos amb les parts tràgiques de la història; només si és essencial".

Ensenyar-nos la caiguda d’un tros de glacera de la mida d’un gratacel era fonamental. "Volem públic, el necessitem. I podem perdre'l si només mostrem escenes de destrucció. Però en aquesta sèrie hi feia falta. Encara queda temps, però és hora de despertar".