Pablo i els bolquers de la independència

Un altre dels polítics que està protagonitzant una campanya televisiva espectacular és Pablo Iglesias. En menys de quatre dies ja l’he vist a Tele 5 amb Pedro Piqueras, a La Sexta noche amb Iñaki López, a El hormiguero amb Pablo Motos i em queda per controlar-ne alguna altra. ¡Ahh! Ha arribat del permís de paternitat amb un to muscular molt guerrer. Emprenyat i irascible en moltes ocasions, a tots els platós que trepitja li sentim dir un missatge estudiadament trencador. Sobretot, molt punxegut i acusador contra els mitjans de comunicació; els privats, especialment.

Al plató de Tele, 5 va dir que el propietari d’aquesta cadena, Berlusconi, li "regira l’estómac", perquè està implicat en orgies amb menors. En l’imperi Atresmedia ha carregat contra Ferreras, perquè diu que l’altre dia va posar cinc vegades un vídeo en què es comparava Podem amb Vox. A l’imperi Prisa l’ha acusat de fer purga de periodistes, citant concretament Carlos Cué, company que ha hagut de sortir a Al rojo vivo no només per desmentir-ho, sinó per aconsellar-li que parli de política i no de periodisme, "que no en té ni idea".

També ha carregat contra els propietaris de mitjans “que es compren una tele i el que volen és que els abaixin impostos”, contra els banquers i magnats que financen teles i pressionen periodistes. I en vista d’aquesta apocalipsi opressora, Iñaki López li va advertir a La Sexta: “Hauries de saber que les pressions més enormes que rebem són les vostres, les dels polítics, precisament”. I Pablo Motos, a El hormiguero, també el va haver de corregir dient-li: “Tu no pressiones, perquè no tens poder. Si tinguessis el poder, pressionaries”. Home, s’ha de comprendre Pablo Iglesias. Podem ha entrat en un fase preocupant i les expectatives de vot, en lloc de créixer, sembla que minven. I això, com és natural, produeix un dolor intens i molt mal humor.

Notícies relacionades

Truculenta ‘Fiesta’ a Telecinco sobre el crim de Tailàndia

Silvia, dona del bisbe Novell, cansada de tanta befa

Iglesias manté, això sí, bones dosis de lucidesa. Parlant de Catalunya, va assenyalar: “Si el 80% dels catalans volen anar-se’n, això no ho paren ni els tancs. Però amb el 47% o el 51% no es pot fer la independència”. I va passar tot seguit a ensenyar-nos com es canvien els bolquers a dos nadons. ¡Ah! Metafòric moment. Un rètol deia: “Les eleccions l’agafen en bolquers”. La independència, també.