ENTREVISTA

Freddie Highmore: "The good doctor' és una sèrie optimista"

El protagonista de la popular sèrie, a qui li encanta el pa amb tomàquet, va treballar en un bufet d'advocats a Madrid com a traductor

20190327 430893 freddiehighmoret 1 31 vid 27 120119 / periodico

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez

Va començar la seva carrera als 7 anys i, poc després, ja estava donant la rèplica a Johnny Depp a ‘Descobrir el País de Mai Més’ i a ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’. La seva precocitat interpretativa no li va impedir perdre la perspectiva i va estudiar idiomes, entre els quals l’àrab i el francès, i la carrera de Filologia Hispànica, així que parla un perfecte castellà.

La televisió el va recuperar, ja com a adult, i ha pogut confirmar el seu talent gràcies a papers complexos com el protagonista de ‘Psicosi’ en versió ‘teenager’ a ‘Bates Motel’ i el jove cirurgià amb autisme i síndrome del Savi a ‘The good doctor’, la sèrie que emet el canal de pagament AXN (i Tele5 en obert) que després del final de la seva segona temporada tornarà amb una tercera la tardor vinent. Abans, protagonitzarà ‘Way down’ al nostre país, un ‘thriller’ d’acció a les ordres de Jaume Balagueró.

Quan va començar ‘The good doctor’ venia directament de ‘Bates Motel’, ¿què és el que més li va interessar del projecte? Bàsicament havia de salvar la gent després d’haver-la matat durant un temps [riu]. Vaig tenir un enamorament sobtat amb aquesta sèrie. Van passar només tres dies entre el final de ‘Bates Motel’ i el començament de ‘The good doctor’. Em vaig asseure a Los Angeles amb David Shore, el creador, vaig llegir el guió i vaig decidir de manera automàtica incorporar-me al projecte. Sempre estic buscant nous reptes, no vull fer el mateix sèrie rere sèrie, o pel·lícula rere pel·lícula. Com a actor era un desafiament, però encara ho era més en l’aspecte humà. Em va donar l’oportunitat d’acostar-me a l’autisme i intentar reflectir-lo el millor possible a la pantalla i ajudar perquè la gent pogués entendre-ho millor.

¿Ha sentit certa responsabilitat sobre això? Sí, per això crec que és el personatge més important de la meva carrera, i també el que més he hagut de preparar perquè s’acostés el màxim possible a la realitat.

Els seus dos últims papers, a ‘Bates Motel’ i a ‘The good doctor’ pertanyen a l’àmbit televisiu. ¿Què li han aportat les sèries com a intèrpret? Les sèries tenen més recorregut, així que aquests personatges es queden més temps amb tu. Et pots sentir més a prop d’ells. En el cas de Shaun, a més, té un component emocional. Tot i que pugui semblar ingenu, espero que pugui despertar consciències entorn de la necessitat de continuar investigant en el camp de la medicina.

¿No l’ha tornat una mica hipocondríac la sèrie? Ara per ara, tot bé [riu]. Tots els casos que apareixen són reals, tot i que tampoc m’ha donat temps a aprofundir-hi gaire, per sort.

"Les sèries tenen més recorregut, així que els personatges es queden durant més temps amb tu"

Fa uns anys vam viure un autèntic ‘boom’ de les ficcions mèdiques, ‘Anatomía de Grey’, ‘House’... ¿Què fa especial ‘The good doctor’? Jo crec que és una sèrie optimista. Shaun veu el que hi ha de bo en les persones, ens dona una mica de fe en la humanitat. Ja hi ha molts antiherois en la realitat i no en necessitem més en una sèrie de televisió. A més, és un personatge que connecta molt bé amb el públic. ¿Qui no s’ha sentit diferent o discriminat per ser com és?

També em fa l’efecte que la major part dels ‘procedurals’ [sèries basades en un cas], segueixen el mateix esquema en tots els episodis, però això no passa a ‘The good doctor’, amb un personatge com el de Shaun hauria sigut impossible per comprendre’l i acostar-nos a ell.

"M’agrada explicar una història de manera visual, estar involucrat en tot el procés"

Va començar molt jove, amb tan sols 7 anys. ¿El seu somni des de petit era ser actor? Quan era petit era diferent. Ara valoro la professió des d’una perspectiva més adulta. Però tinc altres inquietuds. Escriure, dirigir, produir... vaig aprenent a poc a poc totes aquestes tasques a mesura que anem filmant i m’encantaria escriure una sèrie o fer una pel·lícula.

Notícies relacionades

¿Què li interessa de la direcció? M’agrada explicar una història de manera visual, estar involucrat en tot el procés, en tots els departaments, tenir una visió global. M’encantaria fer una sèrie en espanyol, una coproducció entre Espanya i el Regne Unit... si encara es pot ateses les circumstàncies [diu fent broma].

Va viure a Madrid durant un temps. ¿Com era un dia normal aquí? Treballava en un bufet d’advocats fent traduccions de documents. Potser algun dia, si la gent es cansa de mi, podré tornar [riu]. M’encantava asseure’m en una terrassa amb un cafè, menjar pa amb tomàquet i sortir amb amics. Va ser una etapa formidable que vaig disfrutar molt.