Anar al contingut

«Dos presidents i dues tapes de vàter»

Ferran Monegal

És una frase de Queco Novell a Trenquin tòpics (TV-3). Extasiat davant la bellesa d’un vàter d’acreditada indústria catalana i acompanyat dels arpegis musicals del tema Así habló Zarathustra, que sonava en la pel·lícula 2001: Una odissea de l’espaiNovell s’entretenia acariciant la textura porcellànica d’aquell exquisit vàter. I li preguntava al seu alter ego, l’altre Novell, si sabia com s’anomenava la segona tapa, la que apareix després d’aixecar la primera, la que està foradada i sobre la qual t’asseus per evacuar.

¡Ah! Cap dels Novell  sabien quin nom podien donar-li.  I, finalment, van arribar a una conclusió extraordinària. Van exclamar: “¡Si tenim dos presidents de la Generalitat, també podem tenir dues tapes de vàter!”. Em guardaré prou de portar-los la contrària.  Aquest capítol de Trenquin tòpics consistia a demostrar que els catalans tenim una una afició colossal a manejar contínuament termes escatològics i fecals. Intentaven explicar-nos que la nostra devoció i ús constant de cagarro, cagarada, cagalló, merda, tifa, llufa, pet, micció o pixarada, és un altre fet diferencial que ens distingeix de la resta de pobles peninsulars.

Home, amb tots els respectes, discrepo en la seva totalitat. Ja fa anys, a finals de maig del 1996, en el programa El semáforo (TVE-1), va sortir un senyor de Morata de Tajuña, don José Martínez de la Torre, erudit de les ventositats, que ens va parlar de l’enorme afició de tot el poble espanyol –de les Canàries a Cantàbria i de Melilla a Navarra– a expel·lir per la rereguarda i delectar-se i comentar-ho entre les amistats. Va fer una gran lloança del pet hispà. Amb una excepció: “L’únic pet dolent, curiosament, és l’anomenat pet sant, que és el que es tiren les beates a les esglésies a primera hora del matí. Són pets que es tiren en dejú i són letals”. De fet, tota la literatura clàssica espanyola, des de Quevedo amb la seva deliciosa obra Gracias y desgracias del ojo del culo, fins a Cela, està impregnada del perfum escatològic. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana, en l’últim capítol de Matadero, thriller ibèrico (A-3 TV), la protagonista, l’Almudena, confessa haver matat un sicari aprofitant el moment en què estava cagant.

      ¡Ah! Així, la nostra afició a pets i cagallons no sembla que sigui un fet diferencial. Una altra cosa és, com deia Novell, tenir dos presidents simultanis. Això sí que és original.