Miguel Gila que ets al cel, en silenci

En elcentenari del seu naixement,Miguel Gilaha rebut el tribut d’El intermedio(La Sexta). Wyomingli ha trucat per telèfon al cel, iGilas’hi ha posat. O sigui que és allà. Celebro l’enfocament de la trucada: eraWyomingel que li explicava coses, i no al revés. Li explicava que a Espanya ha tornat l’extrema dreta, que Franco continua al Valle de los Caídos i que als que “van afusellar bé” (picada d’ullet a l’humor negre) segueixen a les cunetes. I Gila escoltava en silenci. No va dir ni piu en tot l’esquetx.

¡Ah! Aplaudeixo la construcció d’aquestin memoriam. Han sigut respectuosos amb el que els juristes anomenen memoria defuncti o dret a l’honor post mortem.  No han caigut en la tramposa tendència d’especular amb les idees del mort, manejant-les per fer-les coincidir amb el que al viu li interessa, una pràctica que és molt habitual en els opinants televisius per compte d’altri.

De vegades, molt rarament, l’estratègia de manejar suposades idees d’un difunt es fa amb una finalitat honesta. És molt coneguda, i encara objecte de polèmica, la cita que va protagonitzar Fernando Fernán Gómez al documental La silla de Fernando, de David Trueba, quan va assegurar haver sentitGila  dir a la tele: “Jo no soc patriota perquè el patriotisme és un invent de les classes poderoses a fi que les classes econòmicament inferiors defensin els interessos dels poderosos”. IFernán Gómezhi afegia: “Després d’escoltar-lo, la meva admiració per ell va créixer molt”. ¡Ah! Aquesta frase que suposadament va dirGilaés molt bona. És precisa. Ha arrelat. Estimables criatures televisives, com Jordi Évole el 2012, a El hormiguero, la citen amb gran emoció. Però els grans estudiosos de Gila ja van declarar fa temps (El País, Verne, octubre del 2017) que no els consta que Miguel Gila la digués alguna vegada.

Als meus quaderns tinc una anotació curiosa, verídica totalment, d’agost de 1999, quan Gila li va dir a Pedrito Ruiz (La noche abierta, TVE): “La política m’avorreix. Vaig fer un dibuix l’altre dia d’un senyor que va al metge perquè no pot dormir, i el doctor li diu: aquí li dono un vídeo del debat de l’estat de la nació. ¡Dormirà vostè com un tronc!”.

¡Ahh! Celebro el cop de Wyoming explicant-li coses a Gila per telèfon, i Gila escoltant des del cel, en silenci. Per cert,Wyomingtambé va demanar parlar amb Déu, i Déu no s’hi va voler posar.

Notícies relacionades

Gemio, Henar i Gabilondo

El "gran canvi" de Telecinco