Postures

A l’alegre i escumós parc infantil El hormiguero (A-3 TV)El hormiguero, Ana Morgade ha mostrat la foto Pablo Motos ha penjat, recentment, a Instagram. Apareix fent una virtuosa asana de ioga. ¡Ah! Com poden observar, és una postura d’un notable retorciment anatòmic. Diuen els experts que el seu nom tècnic és garudasana. I que té una dificultat enorme. Als ignorants ens recorda una mica la postura de la grua que executava a Karate kid la petita llagosta. Aquesta foto va causar una gran sensació entre les criatures que hi eren presents. Morgade li deia a Motos: «Com que ets una celebrity, la xarxa s’ha omplert de celebrity,mems. I els va ensenyar. El més curiós era un en què van transformar Motos  en una serp que s’alçava, cargolant-se, i sortia del cabàs d’un encantador de serps que tocava la flauta dolce. Home, l’exercici posturista de Motos, potser sense pretendre-ho, és transcendent. Avui dia, l’èxit d’un presentador de televisió, sigui d’informatius o d’entreteniment, és directament proporcional a la seva predisposició a cargolar-se; a la seva habilitat de fer contorsions al so d’una flauta que algú important bufa des d’algun lloc i que nosaltres mai sentim, ni veiem.

FALTAVA LEÒNIDES .– A Al rojo vivo (La Sexta), seguiment directe de les protestes a Catalunya: metges, estudiants, professors... A les 12.30 del migdia van connectar amb la concentració de bombers que es van plantar amb dignitat i fermesa davant del Parlament. Veient aquella massa de cascos grocs, i algun de vermell, avançant en formació compacta i perfecta, Ferreras advertia: «¡Avancen a l’estil d’Esparta! ¡Com en la pel·lícula '300'!  ¡Només hi falta Leònides!». Efectivament. Per l’angostura dels arcs de l’entrada, els bombers avançaven. Semblava que sí, que finalment aconseguirien entrar. Però un Xerxes, que mai vam arribar a veure, va manar tancar les portes. O sigui que, efectivament, hi feia falta Leònides per accentuar encara més l’èpica narrativa de La Sexta. La del TN migdia de TV-3 va ser una altra cosa. Prosaica, bàsicament. No hi havia entusiasme informatiu. En el to hi havia una certa llangor. Mancava d’aquella emoció tan bonica a què TV-3 ens té acostumats quan ens explica altres glorioses concentracions de protesta. Potser perquè aquesta vegada la queixa, la crítica, anava dirigida al Govern.