L'escopinada: de Glòria Serra a Josep Borrell

En menys de quatre dies, doble sessió televisiva d’escopinades. Divendres, mentre gravava un Equipo de investigación sobre Los papeles secretos de Franco, Glòria Serra va ser increpada, insultada i escopida per part d’irats elements d’una manifestació falangista. Dimarts, a El intermedio, ella mateixa va explicar el que havia passat. No va poder sostreure’s al vol de banderes falangistes i franquistes que li van refregar per la cara i la seva feina es va veure dificultada, però, pel que sembla, va poder esquivar les escopinades, que van anar a parar, de ple, contra els seus companys que portaven les càmeres.

L’endemà, Garcia Ferreras (Al rojo vivo, La Sexta) va tenir que recórrer al VAR (l’anàlisi de les imatges que el futbol tant ha popularitzat), per discernir si el diputat d’ERC Jordi Salvador va escopir el ministre Josep Borrell al passar per davant d’ell, quan abandonava el Congrés dels Diputats. Segons Borrell, no hi ha dubte que va ser una escopinada. Segons ERC va ser un bufec, res més. Analitzat el moment, repetidament, a través del VAR, Ferreras ha dictaminat: «No hi ha imatge concloent». O sigui, s’adverteix que el diputat d’ERC fa alguna cosa amb la boca en direcció a Borrell quan passa per davant d’ell, però no es veu clar si hi va haver acompanyament de flegma, esput o gargall.

L’últim gran llançament d’escopinades en una seu parlamentària d’un país de la UE, i a més, televisat, el tinc registrat amb data del gener del 2008 al Senat italià. Va ser el dia que Romano Prodi va haver d’abandonar el càrrec de primer ministre. Allò va ser una batalla campal. Comptava la RAI que volaven els «sputcchio» acompanyats d’insults com ara «Pezzo di merda, traditore, cornuto, frocio!». El senador Nuccio Cusumano va haver de ser retirat en llitera perquè s’havia desmaiat. Dos mil anys abans, Sèneca advertia, en una de les seves Cartes a Lucili, que Marc Porci Cató va acabar xop d’escopinades en una tempestuosa sessió del Senat romà. A Cató  no se’l van emportar en llitera; a més de suportar la pluja d’esputs, el van ficar a la presó.

Notícies relacionades

La revolució d’Apple

El llenguatge de Chicote

¡Ah! No hem avançat gaire des dels temps de Cató. Escopinades als periodistes al carrer i salivades–potser humits bufecs– al Congrés dels Diputats. Vist per la tele, l’audiència pren nota en clau d’espectacle. O sigui, igual com la tomatina de Bunyol, potser és un exemple a imitar. No anem bé.